Abans-d’ahir vam assistir a un espectacle decadent molt propi d’altres èpoques on la incultura i l’analfabetisme feia estralls a la societat. Vam viure escenes molt pròpies de països subdesenvolupats i de repúbliques bananeres. Vam patir la barbàrie d’un ‘movimiento’ que ni sap ni vol manar fent veure que és horitzontal, el qual, l’única cosa que aconsegueix és caure en una imprudència i una ingenuïtat naïf que permet donar cabuda a éssers estrafolaris i indesitjables que creen el terror i posen en un compromís la democràcia, és a dir, el bé comú que ells diuen defensar. Després però el ‘movimiento’ es fa el longuis i la víctima quant és justament la seva mala manera de fer la que provoca tot aquest disbarat. És allò tan infantil del ‘mama jo no he sigut!’.
Abans-d’ahir la cultura del barrut social -per no dir asocial-, la cultura de l’antiemprenedor, la cultura de baixa estofa del todos los políticos son iguales va fer-se veure per quedar-se en aquesta ciutat tan colpejada per les diferents ideologies reaccionàries. Podríem encunyar un nou terme que en podríem dir FAILANGISME, no?
És cert que Catalunya està immersa en el binomi seny i rauxa, i que cada x anys hem de patir la quota del sense sentit, de la bogeria i la ignorància, malgrat la diferència estructural d’abans i d’ara és diferent i per tant ara hauria de ser menor. Doncs bé, mentre aquí es parla durant un mes d’uns paios que es passen el dia fent asseblees que no van enlloc ocupant un espai públic, l’espoli econòmic monstruós que pateixen els Països Catalans i que permetria invertir en polítiques socials per a TOTS, estalviant-nos la major part de les retallades, es converteix un tema condemnat a l’ostracime. Francament, el realisme i el pragmatisme en aquest submón, i en tots als que per estètica els hi donen cobertura, brilla per la seva absència. I així na fent, fins a la derrota final… Per cert, per què no van a casa el Botín en comptes de fer el pallasso i la víctima davant d’un Parlament votat per més de 3 milions de persones??
La notícia que reconforta l’esperit després de tanta tristesa moral però, és que aquests dies 30.000 joves catalans no acampats estan decidint el seu futur en una selectivitat, que per aquesta ocasió ha introduit textos de Valentí Almirall, Joan-Lluís Lluís o Narcís Oller per posar només alguns exemples. Com dic, reconforta com després de tanta ‘tonteria’ el sistema continua funcionant.
