Darrerament se senten més veus que pontifiquen sobre les pluges que han caigut en els últims mesos a Catalunya. Diu, la massa pública, que són excessives i que també fa (o ha fet) més fred del normal. I són aquests comentaris fets a la babalà i sense gaire memòria climàtica els que em desesperen especialment.
Qui diu això no en té ni idea, de la naturalesa variable del clima d’aquestes rodals mediterranis. Hi ha anys secs, i hi ha anys plujosos. I també anys catalogats com a ‘mitjans’, sense que això vulgui dir ben bé res, fora del fet que la pluja o la temperatura anual d’un any determinat cau dins la mitjana de la darrera sèrie climàtica. Usualment, la de referència, o sigui, la del període 1961-1990. És a dir, un any que de fet no es dóna mai.
Doncs bé, enguany és un d’aquests anys. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els darrers mesos han estat ‘mitjans’ pel que fa a pluja i temperatura. Això és, les dades han estat ‘mitjanes’ per a la sèrie climàtica de referència, que ja hem dit que era la del 1961-90. O sigui, aquells anys relativament poc afectats, encara, pel canvi climàtic. Però, és clar, venint d’uns anys de sequera important, i de temperatures superiors a aquella famosa mitjana, qualsevol pluja pot semblar excessiva.
Però les dades són les que són, i les precipitacions són, precisament, d’allò que se’n diu, ‘mitjanes’. Les temperatures se’n van enfilant cada any de mica en mica, i cada any és, de mitjana, més càlid que l’anterior. Però les precipitacions anuals, de forma general, no han variat gaire en les darreres dècades (gràfic – dades de l’Observatori Fabra), fora d’observar-se una reducció en els dies de pluja i una concentració de la pluviometria anual en dies concrets, fet aquest que ocasiona un augment de la seva intensitat i, per tant, un increment de les inundacions i els fenòmens torrencials. Amb dades a la mà, el darrer any considerat ‘plujós, fou el del 2002. I abans d’aquest, el 1996. I la resta són sensacions o impressions humanes que poc tenen a veure amb la realitat.
