Les ciutats grans com Barcelona són estructures urbanes força rígides, amb poca capacitat d’adaptació als canvis ràpids i d’una certa importància. Com a exemple d’aquesta rigidesa recordem els diversos col·lapses que els barcelonins han sofert darrerament (ferroviaris, elèctrics, hídrics, etc.)
A l’arrel d’aquests problemes hi trobem alguns factors comuns, en primer lloc destaca la manca endèmica d’inversions que permetrien crear i mantenir les infraestructures necessàries per garantir uns mínims de qualitat en els serveis esmentats. En aquest sentit, veurem algun dia publicades les balances fiscals de totes les “Comunidades Autónomas”? Ens posarem d’acord en el mètode de càlcul o permetrem que continuïn espoliant el nostre país, ens diguin insolidaris i, a sobre, trobin la manera d’obtenir dades que recolzin els arguments colonialistes dels espanyols?
En segon lloc, la manca de planificació dels governants d’aquí i d’allí, que sempre porten el pas descompassat respecte a la població i les seves necessitats, de manera que, si per mor havien ideat una solució a qualsevol problema, en el moment d’aplicar-la es manifesta obsoleta i es veu superada per tot de condicionants que (sorpresa!) no s’havien considerat prèviament (no seria la primera vegada que just en acabar les obres d’una carretera s’han hagut de tornar a començar per a desdoblar-la).
El darrer factor que a comentar és la manca d’un criteri seriós, estudiat a fons i consensuat sobre la distribució de la població a Catalunya. Cal que es concentri sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana? Cal que hi conflueixin la majoria de centres productius? Per què és important que es mantingui un cert volum de població treballant al sector primari? Si repassem els fets succeïts la setmana passada veurem que la rigidesa inherent a la ciutat ha deixat els seus habitants completament indefensos front la vaga de transportistes. Al mateix temps, la vaga ha posat en evidència els governs que, com sempre, no tenien un pla “B”.
Tots aquell que, en temps de sequera, gemegaven perquè l’agricultura és l’activitat que més despesa hídrica genera, s’han aturat a pensar què hauria passat si la vaga s’hagués allargat unes quantes setmanes? Us sembla poc probable? Tinguem en compte que la convocatòria no ha estat dissolta, només suspesa temporalment, afegim-hi l’aturada dels transportistes francesos (ja tenim tallats els subministraments tant pel nord com pel sud) i recordem que la tendència dels preus dels carburants és anar a l’alça. Així doncs, el problema del transport de mercaderies no només no s’ha resolt sinó que serà cada vegada més greu.
En aquest context una reestructuració de l’agricultura (incloent una eficient gestió de l’aigua) és imprescindible. Certament cal revisar quines varietats es planten, quan es planten, on es planten i com es conreen, amb quines tècniques agronòmiques, però també cal mantenir el sector actiu. No haver de dependre tant dels aliments d’altres zones productives (pitjor – econòmicament i ecològica – com més allunyades estiguin) pot ser important estratègicament. Quan es torni a repetir una situació com la viscuda amb la vaga dels transportistes tenir aliments frescos suficients a l’abast pot esdevenir crucial, si més no, fins que els polítics trobin la solució al conflicte.
Mentrestant, i només per si de cas, em faré una cisterna que reculli l’aigua de pluja, plantaré una tomaquera al balcó i compraré una gallina ponedora.
Meritxell Algueró
Tortosa (Terres de l’Ebre)
