Cansat de veure situacions com aquesta, he decidit escriure la darrera aquí.
Xerrant amb el cambrer dels matins a l'hotel de Roma al que m'allotjo, m'explica que fa cara de cansat perquè viu a trenta quilòmetres de la capital, i que es lleva cada dia a les 4:30 per ser a la feina a les 6. Li pregunto per què no busca una feina més propera, i m'explica que les feines a la ciutat són més ben pagades i, com que està intentant entrar a la universitat, necessita tants calers com pugui. M'explica que ja és gran i necessita un títol ràpidament per poder començar, de relativament jove, una professió. Està decebut perquè els darrers cinc anys els ha perdut estudiant per ser pilot i, un cop acabats els estudis, no ha pogut exercir perquè no ha trobat qui li financii la llicència, que costa 100.000€ (i segons diu ell, més o menys el mateix a tots els països).
En conclusió; tenim un noi jove, treballador, sa, que parla anglès, i que té estudis de pilot, treballant de cambrer.
El nostre sistema no funciona. L'eix socialista-conservador és injust. És un sistema amb dos bàndols, cadascú buscant raons per quedar-s'ho tot sense mereixer res. Tenim un sistema molt lluny d'un social-liberalisme meritocràtic, i per tant molt lluny de poder equilibrar el treball i l'economia amb el talent. I això ens porta a un munt de persones a situacions semblants de la d'aquest noi. I perquè és important? Ho és perquè si no s'hagués de pagar 100.000€ per exercir, aquest noi i tants d'altres com ell entrarien a competir per obtenir un lloc de treball en aquest sector, i això voldria dir que en comptes de quedar-se 50 llocs de treball els millors 50 d'una promoció de 200, se'ls quedarien els millors 50 d'una promoció de 500. I això voldria dir pilots millors, i per tant menys accidents, més puntualitat, i millor servei; progrés. I així amb tots els sectors, perquè aquest problema no és en absolut exclusiu dels pilots.
