El 1977, l’Assemblea General de Nacions Unides va proposar que anualment es celebrés el dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí el 29 de novembre, tot recordant que el mateix dia de 1947, l’Assemblea havia aprovat la resolució sobre la partició de Palestina. 31 anys més tard, continua sent necessari recordar la solidaritat del poble català amb el poble palestí, en especial perquè la situació d’aquest poble no ha millorat substancialment.
Coincidint amb la data abans esmentada, he cregut que seria oportú fer aquest post. Però a banda de la commemoració, voldria afegir dos motius més. En primer lloc perquè el relat de l’Andreu Felip, Director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que ha estat testimoni els darrers dies de la precarietat amb la que ha de viure la població civil de Gaza i de Cisjordània, m’ha fet pensar fins a quin punt l’agreujament de la situació de crisi humanitària pot afectar negativament la població més vulnerable. I en segon lloc, perquè la lectura d’un recent article de la periodista Pilar Rahola diumenge passat a La Vanguardia, m’ha fet veure la importància de donar a conèixer algunes dades que, independentment del moment mediàtic del conflicte entre Israel i Palestina, haurien de ser conegudes per combatre la desinformació, el pamflet i la tergiversació interessada.
En el seu article, Pilar Rahola qüestionava que Catalunya esmercés diners de cooperació amb Palestina. Suposo que desconeix que, tal i com estableix el Pla Director 2007-2010, els Territoris Palestins Ocupats constitueixen un àrea d’actuació prioritària de la cooperació catalana, tant des d’una perspectiva de desenvolupament com més estrictament des de l’àmbit de la construcció de pau. I que això ha estat aprovat per unanimitat al Parlament de Catalunya
Cal recordar que Palestina és considerat pel Comitè d´Ajuda al Desenvolupament de l´Organtizació de Cooperació pel Desenvolupament Econòmic (CAD-OCDE) país receptor AOD, atesos els indicadors de desenvolupament que presenta, en comparació per exemple, amb el seu país veí, Israel, que l´OCDE no contempla com a país receptor d´ajuda oficial. Per aquesta raó, els principals donants internacionals que realitzen projectes i programes de cooperació al desenvolupament a Palestina són (per ordre de volum de recursos) UNRWA, UE, Estats Units, Noruega, Alemanya, Suècia i Japó.
Així mateix, l’informe sobre desenvolupament humà 2007/2008 del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), trobem que Palestina és considerat un país en “vies de desenvolupament” i a més, de renda mitjana, mentre que Israel un país considerat de renda alta . Segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del PNUD, Palestina ocupa la posició 106 d´un total de 177 països.
Però a banda de les xifres i estadístiques dels organismes internacionals, cal recordar el context de la situació de vulnerabilitat en la que viuen el conjunt de la població palestina al Pròxim Orient. Per això, més enllà d’aquest consens internacional sobre la pertinència de que Palestina sigui un receptor net d’AOD, la situació de crisi humanitària i vulneració de drets humans bàsics és suficientment significativa perquè centrem bona part dels nostres esforços de cooperació en la població palestina. Després dels anys d’Intifada, l’esgotament de la població, i la construcció del Mur de Separació estan tenint greus implicacions en els àmbit de la salut, educació, i en la situació socioeconòmica de Palestina. Aquests factors estan generant un fenomen que va més enllà de les seves implicacions polítiques, doncs es calculen, a títol d’exemple, xifres esgarrifoses d’atur (entre un 50 i 70 %, depenent de la zona) i de pobresa (més de dos terceres parts de la població Palestina viu amb menys de 2$ per dia).
Per altra banda, la fràgil infraestructura i xarxa de serveis públics estan gairebé col•lapsades. El teixit social palestí, tradicionalment fort i consolidat, nascut de la necessitat de suplir, durant dècades, l’absència d’un govern i d’un estat capaç de fer-se càrrec dels drets socials de la població, està patint un greu desmembrament. Palestina necessita més que mai ser reforçada, recolzada, i incorporada a les estratègies de cooperació que es duen a terme als Territoris Ocupats, per evitar un trencament total de la fràgil “xarxa de seguretat” que sempre ha caracteritzat la societat Palestina, i evitar, així mateix, una creixent radicalització de la població.
Per aquesta raó, la Generalitat de Catalunya ja fa uns anys que col•labora en el desenvolupament i la millora de la qualitat de vida del poble palestí als territoris de Cisjordània i la Franja de Gaza. Si bé per volum econòmic la reconstrucció d’infraestructures és l’àmbit a on més recursos financers s’han destinat per part de l’ACCD (fruit dels convenis amb l’Ajuntament de Gaza i el Comitè de Rehabilitació d’Hebron), els principals sectors en els que s’està intervenint (en referència a nombre projectes aprovats) són el de salut , el de desenvolupament comunitari i la construcció de la pau. Catalunya també col•labora amb la societat civil israeliana en l’àmbit de la construcció de pau. Durant el període que va de 2006 a 2008 , la Cooperació Catalana ha esmerçat 4.074.582 € d’AOD als Territoris Palestins Ocupats. I malgrat el que opina Pilar Rahola, no podem comparar aquestes aportacions amb la relació que Catalunya té amb Israel, atès que Israel no es considera país receptor d’ajuda oficial al desenvolupament.
L’ Agència de les Nacions Unides per a l’ Ajut als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) va ser establerta el 8 de desembre de 1949 durant l’ Assemblea General de l’ Organització de les Nacions Unides, per mitjà de la resolució 302 (IV). La creació de UNRWA intervenia doncs pocs mesos després de la guerra Àrab -Israeliana del 1948, durant la qual milers de Palestins van haver d’abandonar les seves llars, refugiant-se al Líban, Síria, Jordània, Gaza, i altres pobles i ciutats de Cisjordània, que va quedar sota control Jordà. En absència d’una solució per a la qüestió dels refugiats palestins, l’ Assemblea General ha anat renovant repetidament el mandat d’UNRWA.
UNRWA, que a efectes pràctics va començar les seves actuacions a l’any 1950, és una agència única dins del sistema de Nacions Unides, pel seu llarg compromís amb un grup específic de refugiats, doncs a diferència de ACNUR, que té un mandat de protecció i assistència pels refugiats arreu del món, UNRWA va ser creada per atendre les necessitats bàsiques de la població refugiada de Palestina únicament. Només aquest fet, l’existència d´una agència específica per atendre la població refugiada palestina, posa en evidència l´extrema desigualtat en la situació existent entre les diferents poblacions després de l’ocupació israeliana. Cal considerar que generalment s´ha parlat d’ocupació israeliana, però cal aclarir que en els darrers anys s’està ja reconeixent obertament per part no només d´historiadors palestins si no també dels seus homòlegs israelians, de la necessitat de parlar de genocidi vers la població.
La principal tasca d’UNRWA és contribuir al benestar i desenvolupament humà de tres generacions de refugiats, que depenen de l’ Agència en l’àmbit de salut primària, educació, serveis socials, i ajut humanitari per als més desafavorits. Es calcula que avui en dia, UNRWA atén a més de 4,1 milions de refugiats en les seves cinc àrees d’actuació: Cisjordania (19 camps de refugiats), Gaza (8 camps), Líban (12 camps), Jordània (10 camps), i Síria (10 camps). UNRWA no administra, ni dirigeix, els camps de refugiats, però hi és el principal proveïdor de serveis socials. Gestiona centenars d’escoles i centres de salut, i hi distribueix, mensualment, milers de sacs de farina, sucre, llenties i oli, a la població refugiada econòmicament més vulnerable.
UNRWA també s’ha convertit en la font d’informació més important i fiable pel que fa al nombre i origen dels refugiats de Palestina, ja que part de les seves tasques inclou el manteniment, preservació i actualització del seu registre de refugiats, que els dona accés als serveis esmentats. Cal mencionar, però, que UNRWA només comptabilitza als refugiats de la guerra de 1948, i no de les posteriors, tot i què, per exemple, la guerra de 1967 també va causar l’èxode de refugiats cap als països esmentats a dalt.
Vist el paper estratègic que té UNRWA en el treball de protecció de la població més vulnerable dels Territoris Ocupats de Palestina, l’ACCD va decidir signar un acord de col•laboració amb aquesta Agència el 13 de desembre de 2004, un acord que fou renovat el 24 de gener de 2008, mitjançant la signatura entre el Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i l’Alta Comissionada d’UNRWA.
Així, en el marc del conveni de col•laboració entre l’ACCD i UNRWA, s’han signat tres addendes: L’addenda de l’any 2005 va destinar 360.00€ per a la reconstrucció del centre de salut de Nusseirat, a la Franja de Gaza. Aquesta reconstrucció implicava la construcció d’un edifici nou i la seva dotació mobiliària i el seu equipament.
L’addenda de l’any 2006 destinava 445.222 € per a la reconstrucció i rehabilitació de l’escola elemental “C i D” de Deir el Balah, a la franja de Gaza. Aquesta escola va patir, des de finals de l’any 2000, repetides incursions per part de l’exèrcit de defensa israelià, provocant-hi destrosses considerables i privant centenars de nens i nenes l’accés a la mateixa, amb totes les complicacions que això representa per a l’UNRWA, principalment pel que fa a la recol•locació dels alumnes en altres escoles de l’Agència o de l’Autoritat Nacional Palestina. L’addenda de l’any 2007 va destinar 419.360 € per implementar un programa de suport psicosocial en 19 camps de refugiats palestins. I finalment, l’addenda de l’any 2008 que destinarà 430.000 € per al Programa Comunitari de Salut Mental, que dona assistència als refugiats, reforçant els mecanismes comunitaris d’afrontament dels problemes mentals adreçant-se a les angoixes psicosocials causades per la violència i les condicions de pobresa, promovent factors positius per a grups vulnerables per prevenir un deteriorament més acusat de les seves condicions. Aquest programa assistirà a qualsevol refugiat en situació de vulnerabilitat, si bé es centrarà en els joves, infants i mares.
I encara més: durant l’acte de signatura que tant sembla molestar a Pilar Rahola, el govern català es va reafirmar en:
1. La solidaritat amb els refugiats de Palestina que han viscut en dramàtiques condicions, molts emplaçats a camps de Cisjordània i Gaza així com a països com el Líban, Síria i Jordània.
2. El recolzament a totes aquelles iniciatives a favor de la pau que s’han realitzat a la regió i que han tingut en consideració la recerca d’una solució justa per als refugiats palestins, basada en la resolució 194 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
3. La renovació del marc de col•laboració entre l’ACCD i la UNRWA per acompanyar les iniciatives de la UNRWA en els àmbits de l’educació, la salut, l’acció humanitària i els serveis socials que contribueixin a la millora de les condicions de vida dels refugiats palestins.
Perquè el millor antídot contra la intoxicació és la informació, us convido a que visiteu personalment la pàgina web d’UNRWA http://un.org/unrwa i llegiu la feina que està fent aquest actor humanitari de primer nivell, soci prioritari de la Cooperació Catalana a Palestina.
