DEMAGÒGIA: política fomentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laços que miren només de mantenir situacions de privilegi.
FAL·LAÇ: que cerca d’enganyar.
CAPTACIÓ TEMPORAL D’AIGUA: Transvasament.
PUNXADA PUNTUAL D’AIGUA: Transvasament.
INTERCOMUNICACIÓ DE XARXES: Transvasament.
CANONADA PER PORTAR AIGUA: Transvasament.
MINITRANSVASAMENT: Transvasament.
TRANSVASAMENT DE L’EBRE: 1.- Obra innecessària, caríssima, pèssimament gestionada, perjudicial per a l’ecosistema fluvial i marí, perjudicial per a l’equilibri hídric del riu, perjudicial per al Delta de l’Ebre, perjudicial per a les platges, perjudicial per al sector turístic, perjudicial per a la ciutadania, beneficiosa per a les empreses constructores i hidroelèctriques.
2.- Obra que determinats sectors demanen que es faci “per si de cas”. S’entén que vol dir per si de cas d’aquí uns anys Barcelona torna a demandar aigua de l’Ebre sense que s’hagi pres cap altra mesura de recollida, reutilització ni optimització dels recursos hídrics de la capital.
3.- Obra la realització de la qual per part del Govern català representa l’obligació d’acceptar tota la resta de transvasaments de l’Ebre reclamats per altres comunitats autònomes.
“AIGUA DE BOCA”: aigua que serveix per beure, per llençar per vàter, per fregar el terra, per rentar la roba, per dutxar-se, per regar les plantes i els jardins (públics o privats), per omplir piscines, per netejar façanes i carrers, per rentar vehicles, pels processos industrials, etc.
AIGUA POTABLE: Sinònim d’”aigua de boca”.
AIGUA PLUVIAL: 1.- Aigua de pluja, susceptible de ser recollida en cisternes, arjubs, cocós, etc., tot i que no es recomana perquè recollir-la per reutilitzar-la és tornar a la prehistòria i anar en contra del progrés.
2.- Sinònim d’”aigua de boca”.
DEPURADORA: Instal·lació que es fa servir per obtenir “aigua de boca” d’un riu que prèviament s’ha deixat convertir en un líquid pudent, mort i insalubre, just abans d’anar al mar. Poc usades a Catalunya i, encara menys, a Espanya.
MINIDEPURADORA: Més petita i més econòmica que l’anterior, que es podria fer servir, si se n’instal·len vàries en cascada al llarg d’un riu, per mantenir-ne tot el seu cabal com a “aigua de boca” al llarg del seu curs, fent-ne compatible el seu ús agrícola, industrial i ciutadà. Encara menys usada que l’anterior. També és útil per obtenir “aigua de boca” dels aqüífers.
AQÜÍFER: 1.- Dit de la formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània.
2.- Deixats d’aprofitar a molts llocs de Catalunya després d’haver estat contaminats. Un cop depurats, sinònim d’”aigua de boca”.
METEOROLOGIA: 1.- Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
2.- Ciència que és ignorada sistemàticament pel Govern de Catalunya en períodes de precipitacions, és a dir, el Govern fa com si sentís ploure i, en canvi, és tinguda molt en compte en períodes de sequera.
CLIMATOLOGIA: 1.- Ciència que estudia el clima, essent el clima el conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat.
2.- Ciència que és ignorada sistemàticament pel Govern de Catalunya la qual cosa fa que no es prenguin les mesures preventives adequades per evitar restriccions en períodes de sequera i, d’altra banda, s’hagin de prendre mesures urgents i poc efectives, cares, no consensuades, sense estudis previs ni econòmics ni d’impacte ambiental ni d’impacte sobre el territori, en altres paraules, pedaços.
XARXA DE DISTRIBUCIÓ: Sistema de canonades que reparteix l’aigua per tot el país. No fer-hi el manteniment adequat provoca importants pèrdues de cabal però, en canvi, fa néixer boniques rieres artificials i justifica, en part, la necessitat de fer transvasaments.
DESSALADORA: Instal·lació que transforma l’aigua de mar en “aigua de boca”, denostada per molts opinadors públics i polítics, bàsicament perquè fer-la funcionar té un cost energètic. Per a fer un transvasament calen estacions de bombeig que aspiren l’aigua del riu, li donen pressió i la fan arribar a les depuradores i estacions de distribució. El cost energètic necessari per fer funcionar tot aquest sistema, en canvi, no s’ha de tenir mai en compte.
CATALUNYA: 1.- Petit país que cada cop ho és més per la pèrdua de territori que representa la regressió del Delta de l’Ebre i la desaparició de moltes platges al llarg de tot el seu litoral cada cop que hi ha una tempesta.
2.- Petit país que inverteix en obres que impedeixen l’arribada de sediments als deltes i les platges i també inverteix en les obres i els materials que calen per refer-les vàries vegades a l’any.
EXPERT: Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Els governs només han de consultar els experts amb qui comparteixen opinió i només en els temes en els quals comparteixen opinió. En la resta de casos cal ignorar-los, acusar-los de demagogs, de fer volar coloms, de catastrofistes o del que es cregui convenient per desacreditar-los.
SILUR: Silurus glanis, peix teleosti. Espècie forana introduïda artificialment al riu Ebre on, en no comptar amb els seus depredadors naturals, ha esdevingut una plaga, fent desaparèixer diverses espècies autòctones amb greus perjudicis per a l’equilibri de l’ecosistema del riu. Susceptible de ser transferida a altres conques hidrogràfiques mitjançant transvasaments.
CRANC ROIG AMERICÀ: Procambarus clarkii, cranc de riu. És el mateix cas que el silur. Susceptible de ser transferida a altres conques hidrogràfiques mitjançant transvasaments.
MUSCLO ZEBRA: Dreissena polymorpha, musclo de riu. És el mateix cas que el silur. La seva proliferació afecta també les estructures submergides, provocant danys i embussos en instal·lacions hidroelèctriques, canonades, molls, barques, barcasses, etc. Susceptible de ser transferida a altres conques hidrogràfiques mitjançant transvasaments.
MOSCA NEGRA: Simulium spp. És el mateix cas que el silur. Cal tenir també en compte que afecta considerablement l’espècie humana produint doloroses mossegades que, sovint, provoquen reaccions al·lèrgiques. A més de ser força molesta incrementa la despesa sanitària, la despesa necessària per al seu control i disminueix l’afluència de turistes. Susceptible de ser transferida a altres conques hidrogràfiques mitjançant transvasaments.
INSOLIDARITAT: 2.- La practicada per la gent de les Terres de l’Ebre i tot aquell que els hi doni suport per evitar el transvasament de l’aigua del riu a altres conques hidrogràfiques. El riu Ebre ha de ser com la majoria de rius d’Espanya, expoliant el seu cabal, abocant-hi tota mena de residus (industrials, nuclears, agropecuaris i urbans) sense depurar, creant immenses zones de regadiu en terres de secà i construint urbanitzacions sobredimensionades per menguar-lo més, regulant el seu cabal únicament segons les necessitats de les empreses hidroelèctriques que en tenen la concessió, etc., fins que sigui tan pudent, insalubre i escàs com el Tajo, el Xúquer o el Segura. De cap manera es procedirà a millorar la gestió d’aquests rius, ans al contrari, cal transvasar-hi aigua de l’Ebre desestimant qualsevol altra solució.
Meritxell Algueró
(Terres de l’Ebre)
