- Publicitat -
Durant els segles XV, XVI i XVII en què se’ns ha assegurat i se’ns ha volgut fer creure que pertanyíem a Espanya (i molts s’ho han cregut), s’ha d’aclarir que nosaltres, el poble de les Illes Balears, formàvem el regne de Mallorca, que estava confederat amb el regne de València i el Principat de Catalunya dins la Corona d’Aragó, i que l’únic lligam que teníem amb Castella i la resta de territoris peninsulars era que teníem el mateix rei. Aquest rei havia estat admès perquè jurava, aprovava i confirmava els furs, els usatges, les constitucions, els capítols i actes de la Cort, els privilegis i les llibertats, usos, costums generals i particulars, atorgats a les ciutats, viles, llocs i universitats.
Publicitat
| La gran nació catalana gaudia de totes les llibertats i privilegis que podia tenir qualsevol poble lliure, i tenia les constitucions i lleis que formaven un cos de dret que els permetia una total independència. El vassallatge amb el rei era mínim, ja que aquest no podia posar cap contribució als habitants d’aquesta nació. Els béns i els drets dels quals gaudia el rei eren els següents: el coronatge, que era una contribució personal que pagaven tots els veïnats per a poder satisfer les despeses de la coronació. Era una contribució que es pagava una sola vegada; el maridatge, que consistia en una exacció que s’exigia als vassalls per poder pagar la festa del matrimoni del rei o de qualsevol dels seus fills o filles, incloses les dots, hi havia molta gent exempta, els nobles, per exemple; la cena, era el dret que tenia el rei que se li servís menjar quan es trobava en un territori de la seva jurisdicció, els habitants del poble eren els que pagaven el menjar que s’havia de servir, encara que hi havia pobles que n’estaven exempts; l’alberga, que era el dret que tenia el sobirà d'allotjar-se a la casa d'un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l'import equivalent a les despeses que ocasionaria l'esmentat allotjament; el quint, que era la cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d'acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial i el bovatge, que era una contribució medieval que percebia el rei sobre les parelles de bous i a vegades sobre d'altre bestiar.Percebia el bovatge quan accedia al tron, i això ocorria una sola vegada en cada regnat. Teníem els drets que ens corresponien segons els nostres furs i les nostres constitucions. Els habitants de Castella tenien els seus drets i, a més, tenien les mateixes obligacions respecte del rei i de la Cort, que nosaltres. La resta de contribucions quedaven a cada territori; en el cas del regne de Mallorca, les contribucions quedaven aquí. No havien de mantenir cap altre territori, només el rei i la casa reial. Avui, el manteniment del rei i de la casa reial costa uns 10 milions d’euros. És una insignificança, si es compara amb els pressuposts generals de l’Estat o amb els de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Els generals de l’Estat solen tenir uns ingressos d’uns 300.000 milions d’euros i el de les Illes Balears, d’uns 2.000. Queda clar, que en el Tricentenari de la pèrdua de la nostra sobirania, si la reconqueríssim, de la contribució a la casa reial, ens correspondrien uns 200.000 euros de despesa al nostre territori, i no arribarien a tres milions d’euros els que correspondrien als Països Catalans. |
||
Publicitat
