Persecució, repressió i com burlar-se dels votants

     
            Veure i escoltar els governants que ens han endossat la majoria d’electors cansa, avorreix i, a vegades, fa fàstic. Ja sé que dir això em pot costar que em facin prendre un litre d’oli de ricí. Ja no saben com ho han de fer per acabar amb la llibertat d’expressió. Aprofiten el dol dels que ploren per l’assassinat d’algun dels seus familiars, per amenaçar els que escriuen a les xarxes socials frases o expressions que troben que freguen o són delictes. No saben que si persegueixen arreu les expressions calumnioses o ofensives que hi ha per les xarxes socials o als comentaris dels escrits que apareixen als diaris digitals, allà on hauran de reprimir més serà a les seves pròpies files, i també un poc més a la seva dreta. O faran els ulls grossos quan siguin dels seus els que s’esbraven malparlant dels altres i insultant-los? Han aprofitat la beneitura del petit problema que va patir Pere Navarro, del PSC, per reblar el clau contra el Principat i acusar els sobiranistes de sembrar odi, i fer responsables els partits independentistes. Tots són Aznar i fan d’Aznar, quan volen carregar els atemptats a altres terroristes, si saben que no els convé electoralment els que realment han estat. Per què no deixen que vegem si governen o no? O és que  no en saben?
 
            Per què només saben reprimir o perseguir els altres i fan els ulls tan grossos amb els seus? Per què no posen ordre a casa seva, que és allà on hi ha més desordre? Un lleidatà negre contava que l’havien duit a Gàmbia, el país dels seus pares, enganat, i que allà l’acusaven de costums blancs i li ho feien passar molt malament. Quan va anar a l’ambaixada espanyola a demanar ajuda, se suposa que si havia nascut a Lleida era espanyol, allà no el creien, i per fer veure que era veritat se li va ocórrer parlar en català, ja que sabia català i castellà, i la persona que l’atenia, quan va sentir-lo, va pegar un cop de puny damunt la taula i li va dir: “El catalán es una mierda. Aquí se habla espanyol.” I no li varen fer cas. Qui ha sembrat aquest odi contra la llengua catalana? No saben que si haguessin acceptat aquesta llengua com a pròpia també els espanyols, segurament ara no hi hauria més de la meitat dels catalans demanant emancipar-se?  Què li ha passat a aquest funcionari que usa frases que atien l’odi i la violència? Què els passa  a aquests funcionaris que atempten contra l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i inventen el “balear” per a les eleccions europees i a l’hora de traduir el català “nomenament d’apoderat”, al balear ho fan així: nomenament d’apoderado, idèntic al valencià. Més esperpèntic no pot esser. No tenen sentit del ridícul¸ es veu que no persegueixen els que ocupen càrrecs sense formació. “Apoderado” és “lonostro”? I a les paperetes que m’han enviat perquè voti el PP, on és la meva llengua, la catalana? I el baleà? I El salat? I les sobrassades? On són? On és “lonostro”?
 
            També existeix el cas del diplomàtic Juan Carlos Gafo, que el juliol de l’any passat es va sentir molest per la xiulada del públic a l’himne espanyol durant la inauguració dels mundials de natació de Barcelona. Aquest diplomàtic va reaccionar amb diplomàcia naturalment a Twiter i va insultar així: “Catalanes de mierda, no os merecéis nada”. Després del sidral que es va organitzar, va haver d’abandonar la  Marca Espanya, però el Govern espanyol no li va obrir cap expedient i va donar per tancat el cas amb la dimissió, però és que aquest senyor va assumir un bon càrrec dins el ministeri d’Exteriors, i ara ha estat designat cònsol general a Melbourne. Mentre, el ministre d’Interior ordena a la policia que pesqui dins les xarxes socials, persones que no han estat denunciades. On arribarem? Uns són enaltits i els altres perseguits. Fins quan creuen que es pot tolerar això?
 
            Com és possible que ens haguem de creure que José Ramón Bauzá va manar als senadors de les Illes Balears que votassin en contra de les prospeccions petrolíferes? Sembla clarament una trama planificada des de la capital de l’Espanya més unida al seu destí en l’univers. Vosaltres votau en contra de les prospeccions i així vosaltres aconseguireu els vots de les Illes, i nosaltres guanyarem la votació i tendrem els vots de la resta dels espanyols, i així tots contents. Si és necessari, si hi hagués molta gent que no els cregués, serien capaços de penalitzar els que han romput la disciplina de partit. Una burla total als votants, si s’ho creuen.