Finalment va sortir la notícia: la Junta de Fiscals de Sala dóna suport al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, i presentaran una querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per permetre votar als catalans el passat 9 de novembre. Concretament els acusen d'usurpació de funcions, malversació de fons públics, desobediència i prevaricació. Notícia, encara que no sorpresa: molts ja sabem que a Espanya no existeix la separació de poders i que això passaria.
Parla d'usurpació quan el govern espanyol ha pres innombrables competències i espoliat milions d'euros al Govern català. Així, sense més. Com a “bons” governants d'aquesta Espanya amb la qual s'omplen la boca fins a l'avorriment, aquesta Nació de Nacions, es poden permetre el luxe de robar el que considerin necessari, de tractar amb inferioritat a les nacions que tant diuen protegir amb la seva Constitució. Com ja vaig dir en un article anterior, una Constitució a la carta: ells es poden permetre violar-la, perquè és la SEVA Constitució.
Però bé, al cap i a la fi tot queda en família, oi Torres-Dulce?
Parla de malversació de fons públics. Ell, que va ser escollit pel Partit Popular, aquell partit esquitxat per totes bandes per casos de corrupció, evasió d'impostos, malversació i desviament de fons públics. Aquest partit que és absolt judici rere judici per aquests delictes gràcies a la justícia-titella del Govern espanyol. Com a molt es permeten el luxe de tallar el cap dels que no els interessa tenir en el seu propi partit. Sí, a mi també m'ha vingut al cap la imatge d'un grup de hienes. La meva més sincera disculpa cap a aquest animal per la comparació.
Però bé, al cap ia la fi tot queda en família, oi Torres-Dulce?
Parla de desobediència, quan la Fiscalia de l'Audiència Nacional es nega a lliurar a la justícia argentina i a la INTERPOL a quatre ex agents de la policia franquista i a dos exministres de Franco per tortures, homicidi agreujat i sostracció de menors durant la dictadura. I encara es permeten el luxe de dir (amb el cap ben alt!) que es neguen perquè “ho troben innecessari per tractar-se d' uns fets prescrits”. Es permeten el luxe d'afirmar que un genocidi pot quedar en l'oblit.
Però bé, al cap i a la fi tot queda en família, oi Torres-Dulce?
Podria allargar l'article posant més exemples, però em tenen avorrida. Senyor Torres-Dulce: deixi de perseguir la democràcia. Persegueixi i arregli el seu país, persegueixi els culpables reals que fan que Espanya sigui la riota i la vergonya del món; persegueixi els seus genocides, els seus lladres, els seus feixistes. Que el seu oncle fos el president del Tribunal de l'Ordre Públic, aquell Tribunal franquista que es dedicava a perseguir políticament els sediciosos, no vol dir que vostè hagi de seguir els seus passos. O sí? De casta le viene al galgo, diu l'expressió castellana.
Al cap i a la fi tot queda en família, oi Torres-Dulce?
En fi Torres-Dulce i companyia, si acusaran al nostre President per tots aquests càrrecs, acuseu-me a mi també. És més, acusin als 2.305.290 catalans que vam cometre el delicte d'inserir un vot en una urna. Aquestes són les prioritats de la Justícia… Disculpi, del Govern espanyol. Esperi, esperi… A això no s'atreveixen, m'equivoco?
Quedin-se amb la seva rebequeria, nosaltres seguirem recorrent el nostre camí. Perquè, sincerament, no ens semblen en absolut atractius ni vostès, ni la seva mentalitat, ni el seu país ni la seva forma de governar. Adéu, Espanya.
Aïda Fadrique Rubio
@gatadenit
