Hem escoltat moltes vegades a gent de fora de Catalunya proclamar la seva estimació “sui generis” envers els catalans, però tanmateix no paren d'insultar-nos i nosaltres mentrestant quasi mai badem boca. Tota aquesta estimació és interessada i falsa des de fa anys i panys.
La simpatia que diuen tenir cap a Catalunya, parlant en termes filosòfics se'n va en orris. La filosofia descriu la simpatia, com un estat d'ànim que es preocupa pels anhels i el benestar d'altri, compartint la seva preocupació però sense implicar-s'hi. Evidentment, la simpatia envers nosaltres pregonada per la gent que es consideren espanyols no existeix, ja que no veiem per enlloc la seva participació en els nostres anhels; ans el contrari, i d'aquesta manera es produeix un rebuig mutu amb els nostres veïns.
I quan la filosofia defineix l'empatia, parla de la facultat de l'ésser humà de participar i sentir en pròpia pell les emocions i sentiments de les altres persones. En tota empatia, el que passa als altres és com si ens passés a nosaltres.
Aquest preàmbul ve a tomb en veure l'embolic que han muntat per un trist i banal partit de futbol. I dic trist i banal encara que personalment m'agrada aquest esport i en veig partits, però no deixa de ser un joc i no se li ha de donar tanta importància com si fos cabdal per a la nostra vida. Hi ha coses molt més importants que no se'ls hi dóna tanta transcendència com al futbol.
Dit això, veient les simpaties i empaties mútues que demostrem tots plegats ¿perquè nosaltres no podem xiular i ells poden insultar? Troben ser de mal nascuts xiular al Cap d'Estat i a l'himne espanyol, però aplaudeixen i no critiquen les paraules d'un presentador de televisió preguntant-se: “on fiquem els 70.000 porcs catalans i bascos que assistiran a la final de la copa del rei”, després de descartar “llençar-los al mar” per què no hi cabrien. No sé pas qui demostra ser un “mal nascut”, si els que xiulen al Cap d'Estat i a un himne o els que volen ofegar al mar 70.000 catalans i bascos i en veure que no pot ser, a continuació tractar-los de porcs.
El rei no deixa de ser una persona com qualsevol, que diu tot sovint les mateixes collonades que diem nosaltres i no deixa de ficar els peus a la galleda, com ho feia el seu predecessor, el seu pare, i com fem moltes vegades tots nosaltres.
¿Perquè no podem xiular un rei del segle XXI que encara ens considera vassalls seus i que ens ha sigut imposat per la força com a hereu del seu pare, que al seu dia va ser imposat pel franquisme? Disbarat darrere disbarat!
Perquè no podem xiular un rei i hem de fer-li la gara-gara cada vegada que té la mala pensada de visitar Catalunya? ¿Perquè cal nomenar-lo president del comitè dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017, si després s'atorgaran les medalles d'esportistes catalans com a victòries d'Espanya?
Perquè no es pot xiular l'himne o la bandera espanyola (que al cap i a la fi són uns símbols representats només per quatre notes musicals i un tros de roba), i l'estelada (que també és només un símbol representat per un tros de roba) un policia nacional, a Calella, se'n pot mofar i pixar-s'hi a sobre? O és que ells poden vantar-se de les seves accions i nosaltres com mansos xais hem de riure les seves bretolades?
¿Estimar al veí, és escudar-se en una Constitució que diuen sagrada i que respectarà les diferents llengües parlades a tot el territori, per després sortir el “borbó de torn” i dir: “nunca el idioma castellano fué una lengua de imposición”?
Perquè no podem xiular i hem de rendir acatament a un “borbó” que és successor d'un altre “borbó” que mentí, i que no mou ni un dit per què part dels que considera vassalls seus, puguin opinar i decidir mitjançant les urnes? ¿Com s'atreveixen demanar a crits no xiular al rei amenaçant-nos amb tota mena de represàlies, quan nosaltres tots els nostres crits de protesta i les nostres queixes durant molt temps, només han servit per a portar l'aigua al seu molí?
Fan servir una estimació esborronadora. Contínuament estan acusant-nos de nazis, al mateix moment que la delegada del Govern,”l'inefable” Llanos de Luna, organitza un homenatge en honor de tropes que van lluitar pel nazisme.
Practiquen una estimació envers nosaltres que fa feredat, comparant la situació que vivia un jueu amb l'estrella groga perseguit pels nazis, a un nen català castigat per què parla castellà al pati de l'escola, segons afirmà F. Vázquez, exalcalde i exambaixador espanyol al Vaticà.
¿Estimació cap a un poble, és desitjar que almenys cada cinquanta anys es bombardegi la seva capital?
¿Estimació, és enganyar la gent dient que manifestaran respecte a l'Estatut català i després passar-se aquest Estatut per l'arc de triomf, ja que el van retallar i passar pel ribot?
Com poden presumir de la seva estimació, si arriben des d'Andalusia paraules que no desitjaries ni al teu enemic?: “a Catalunya ni agua!”, va dir l'aspirant a guanyar les eleccions i ser presidenta d'Andalusia.
Que no vagin tots aquests “amics nostres” donant lliçons de què és correcte i de què no ho és, ja que en aquest aspecte la balança sempre ens afavoriria a nosaltres. Totes aquestes persones que una xiulada a l’himne espanyol en un camp de futbol troben que és una falta de respecte, devien creure que la xiulada a la Marsellesa, a l’octubre del 2012 al camp de l’Atlètic de Madrid era com xiular la cinquena simfonia de Beethoven.
Així doncs són molt rars aquests espanyols i no poden presumir de simpatia ni d’empatia envers nosaltres.
Ni simpatia per escoltar el que diem i demanem els catalans, ni empatia per entendre els nostres sentiments.
