Perquè ens en volem sortir, independència!

Al nostre país cada dia som més els partidaris de la independència. Perquè també som conscients que necessitem i mereixem la independència, sabedors que aquesta és l’única manera d’afrontar el futur amb garanties.
 
Durant les tres darreres dècades hem viscut en el miratge autonomista. I lentament però inexorable hem anat constatant les estretors del marc autonòmic espanyol. El procés de l’Estatut, i la posterior sentència del Tribunal Constitucional, han precipitat allò que ja era ben visible però que encara molts es negaven a admetre. L’Espanya plural és una entelèquia, impossible de compatibilitzar amb una mentalitat uniformitzadora espanyola que els darrers anys s’ha aguditzat i manifestat amb tota cruesa.
 
Cada dia que passa els catalans vivim pitjor i, sobretot, molt pitjor del que el nostre esforç i el nostre treball ens hauria de permetre i, com a conseqüència, Catalunya és una mica més dèbil i es troba més acorralada dins l’estat espanyol. L’espoli econòmic propicia un espoli social que empobreix la nostra societat i posa en escac el benestar social de la nostra gent. Ja no és només que els catalans no tinguem un estat propi que defensi els nostres interessos, sinó la certesa que en patim un que ens va sistemàticament a la contra, en tots els àmbits, en tots els sentits, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
 
I ara, la petició de rescat del Govern de la Generalitat de Catalunya constata la perversió del sistema. Des de Madrid aprofiten els nostres recursos per intervenir el país i posar setge a l’escassa sobirania política que tenim. I dissortadament el Govern de CiU ha recorregut a demanar ajuda a Madrid, sense atrevir-se a fer el que toca, que és construir una hisenda pròpia, allò que el mateix President Mas s’havia compromès a fer i pel qual ja disposo de suport suficient al Parlament. De moment, doncs, la transició nacional de CiU ens ha portat a la pitjor situació d’autogovern dels últims 30 anys, justament quan els nostres conciutadans més necessiten ser amos dels seus impostos i poder així sortir de la crisi. 
 
No hi ha camins del mig i el qui dia passa any empeny fa temps que ja no val. Cada cop  estem una mica pitjor i el resultat és que centenars de milers de catalans ho estan passant molt malament. Si ens en volem sortir, només hi ha un camí, iniciar el procés cap a la sobirania, cap a la consecució d’un estat propi. I si el Govern vol començar per allò que necessitem imperiosament, la independència fiscal, que posi fil a l’agulla. Si és per avançar en aquest camí, l’ajudarem.