Avui, dia de reflexió, encara que tard, us trasllado la meva. Amb el vot, demà, vull premiar sobretot la responsabilitat d’alguns sobiranistes, els qui em considero més propers. Els més pacients lectors d’aquest bloc ja sabeu ben bé el que penso de com ha anat tot plegat. Vaig defensar que calia portar el 9-N fins a les darreres conseqüències o, si es desistia per manca d’acord, convocar eleccions plebiscitàries en aquella data o molt poc després. Tot el que ha vingut després m’ha semblat, com a tothom, força lamentable. Sobretot, per la manca de diàleg i de confiança que havia propiciat i embarrancat un clima irrespirable al si de l’independentisme. Afortunadament, al juliol tots plegats vàrem aconseguir redreçar la nau, amb un acord definitiu per a les eleccions plebiscitàries que hauríem d’haver fet deu mesos abans. De raons per votar Junts pel Sí n’hi ha unes quantes que em motiven: la força del missatge al món i la fi dels debats interminables a cada revolt del camí, potser en són les principals, però no les que em decideixen a fer el pas.
La CUP-Crida Constituent, a canvi, té l’atractiu indubtable de l’equilibri entre passat net i proposta d’un futur més just, entre alliberament nacional i social, tot d’una peça, amb lideratges col·lectius exemplars. El meu entorn, fins i tot molts dels votants tradicionals d’Esquerra ha decidit, ras i curt, premiar la coherència ideològica dels anticapitalistes. Votar pur és agradós. Un servidor, però, he determinat que votaré Junts pel Sí precisament per a que ells, demà, puguin votar ben satisfets la CUP. Perquè sense els qui s’han embrutat les mans no seríem on som. Sense el sacrifici dels qui han acceptat enfangar-se no existiria el 27-S. Al contrari, hauríem entrat en una guerra intestina, total, al si del sobiranisme que hauria enviat en orris, probablement, l’esforç de tota una generació. Hi ha qui ha nascut per lluir, a d'altres, com sempre, els correspon fer de camàlics de la història. Sense ells, però, la nit de demà uns i altres no podríem abraçar-nos amb els ulls plorosos d’emoció per una victòria històrica. Pensa-hi.
