Perplexitat és l'estat de la consciència que m'ha quedat després de conèixer el nou govern de Pedro Sánchez. Representen l'esquerra espanyola? Representen la classe treballadora? O representen, una vegada més, les empreses de l'ÍBex 35? Són els que defensaran les mateixes elits que el PP? O són, com qualcú ha dit, el govern que li hauria agradat formar als “Ce essa”? És un govern populista? Hi ha cap govern que no ho sigui? Ha volgut fer-se amb l'audiència de Media Set? Com a mínim amb la de tele5? Nomenaran alts càrrecs de l'esmentada cadena televisiva, dels diferents “Sálvame”, o dels jurats de FactorX. Pensin que “Supervivientes” té més audiència i moltes persones participants que han calat fort en el poble. La perplexitat continua, però té tendència a convertir-se en pessimisme.
Mentre els “putos independentistes” es disposen a passar per una dutxa desinfectant, una notícia positiva es disposa a alegrar-me la vida, són tan poques… Em dispòs a contar-vos-la. Per això heu de saber que, només al Principat, el mercat de telefonia és de 5.000 milions d'euros anuals, i que d'aquests, uns 4.500 van a parar a operadores de Madrid, de Londres o de París. Això només és la preparació i no la bona notícia. Sabíeu que existeix una operadora catalana? Doncs sí, existeix una operadora, la característica principal de la qual és la proximitat amb el client. Allò que odii tant, com és que la relació amb les diferents operadores és a través de màquines, a l'operadora catalana no passa. La relació és en català (i en castellà si el client ho desitja), de persona a persona. T'hi pots comunicar a través de Facebook, Twitter i Whats App de forma permanent i amb màxima proximitat.
Aquesta operadora es diu Parlem, i no fa gaire 107 clients, amb participacions de més de 1.000 euros s'han convertit en accionistes de la companyia. Aquesta operadora es pot convertir en el pal de paller de la innovació tecnològica, relacionada amb el món de les telecomunicacions. Segurament la preocupació més important que pot tenir un usuari nou és quina cobertura té. La té en un 99% del territori, la mateixa que tenen les altres operadores més habituals i més conegudes. El darrer avantatge que té és que decideixes la tarifa, quan vols entrar-hi i quan vols sortir-ne, cosa que no solen fer els usuaris després d'estar tan ben atesos. Bona notícia, i més bona serà si aconseguim que sigui majoritària al territori català. Tot arribarà.
I ara s'acaba la bona notícia i tornarem a les habituals. Aquesta és per demostrar que el bipartidisme ha destrossat l'economia espanyola. Haurem de mirar amb lupa què fa el govern actual per diferenciar-se del que hi ha hagut els darrers 25 anys. Entre el 1995 i el 2016, els diferents governs que varen dur el timó de la barca varen malgastar 80.000 milions d'euros en obres i infraestructures. Són molts de milions. Haguessin pogut fer molt per a la classe treballadora. D'aquests tants de milers de milions degueren sortir la milionada de la corrupció, molta de la qual encara no s'ha destapat, i una altra part important que no es destaparà mai.
Són obres que mai no s'haurien d'haver duit a terme, perquè unes no s'han usat, com carreteres de titularitat estatal i autonòmica (especialment algunes de les radials), aeroports sense passatgers, i igualment algunes estacions de tren i centres culturals, que mai no estaran al servei de la cultura. L'única justificació és que servissin com a font d'ingressos extres per als polítics de torn, denunciats o no. Que han malbaratat 80.000 milions d'euros ho han dit després d'un laboriós estudi l'Associació de Geògrafs d'Espanya, realitzat per les universitats de Barcelona, Girona, València, Cantàbria, Complutense de Madrid, Tenerife, Sevilla, Màlaga i Alacant, i que es publicarà un d'aquests dies. L'estudi proporcionarà informació sobre tanta inutilitat i tant de malbaratament i els costos que encara suposa el seu manteniment.
La darrera mala notícia per a les persones que defensen els drets humans, per a les altres no, és que els violadors de la “manada” sembla que seran traslladats de presó per acostar-los a la família i perquè havien argumentat que es trobaven a més de 700 quilòmetres de la presó. Això no és més que un greuge comparatiu. Jo, com alguns més, esperaré que el nou govern trobi la manera de fer sortir de la presó els presos polítics; com a mínim que el fiscal general, nomenat per aquest govern, ho demani als jutges corresponents. Mentre, continuaré perplex, m'il·luminaré amb el llumeneret blau d'alguna bona notícia i continuarem navegant o naufragant dins la rutina habitual.
