Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

PERPLEXITAT

|

- Publicitat -

Un intel.lectual i estratega com Jacques Attali, al que tinc en alta estima, mostra la seva perplexitat davant de les causes del Brexit. I dels símptomes que assenyala. En dos articles recents al seu blog constata que el referèndum britànic, és un canvi ideològic important en la història d'Occident. Un gir a pitjor.

Publicitat

Tot i valorar que la democràcia està per sobre de tot Attali adverteix del risc que s’agafi la consulta per a sortir d’Europa com una escletxa per qüestionar “democràticament”  qualsevol dret que fins ara era considerat com a irreversible: la mateixa democràcia, la llibertat de culte, la prohibició del treball infantil, l'abolició de la pena de mort…Diu Attali que “admetre que res està garantit, pot donar lloc a una època com quan la raó i la llibertat van ser aixafats per la fe i el fatalisme”

En aquest sentit Attali fa una proposta que pot ser controvertida, perquè abusant d’ella també es frenarien possibles reformes progressistes. Proposa que quan el vot pugui afectar  de forma imortant  el destí  de les generacions futures, no ha de ser pres per la majoria de menys de 60% dels votants. Ës a dir amb una participació de més del 60% de vots. En qualsevol cas no qüestiona que, amb aquesta participació, guanya qui treu un vot més que l’altre.

L’obligació de participació vol evitar que una minoria electoral influïda per un caprici o una por momentània decideixi per la majoria que no ha opinat.

En un altre direcció Attali qüestiona l’abús del terme poble que estan fent posicions populistes de tots els signes. Presentant el poble com a víctima dels polítics en general, dels funcionaris, dels mercats sense matisar ni afinar es creen les condicions per moviments atzarosos.

Però també està clar que el problema de fons és que a la globalització econòmica no ha seguit la globalització democràtica i de drets. I per això, hi ha la percepció que estem sota una dictadura del diner descontrolat i davant d’això apareixen les populismes autoritaris i autàrquics.

La Unió Europea, que hauria d'haver establert un veritable estat de dret,  ha preferit respectar la sobirania estatal en temes de drets i en canvi ha imposat criteris econòmics parcialment unificats. Només en la moneda i el dèficit, però no en la fiscalitat ni la seva distribució intraterritorial i interclassista. Attali avisa que sense un cop de timó la UE pot esdevenir no més que una juxtaposició de nans governats per dictadors, matant-se entre si per unes engrunes d'una nova abundància que no arribarà. Aquest gir hauria d’abonar un projecte que promogui l'altruisme, contra les dues formes d'egoisme que són la competència econòmica descarnada i el populisme polític. Fomentar encara més l’intercanvi entre poblacions que no es limitin als Erasmus dels estudiants. La reindustrialització del continent per generar ocupació. I, d’una vegada, una política comú de defensa finançada per pressupost comú.

No puc estar més d’acrod amb el que diu Jacques Attali.

MACEDÒNIA

A casa nostra ja hem superat els límits de la perplexitat en una setmana on es descobreix de boca del comissari Pepe Villarejo, l’ Operació Catalunya; amb la subsegüent desaparició de documentació clau. Una setmana on es desvetlla com l?estat orienta tota la seva política exterior no a exportar sinó a controlar de prop les tasques d’internacionalització de la Generalitat d Catalunya, seguiment que no fa de les accions exterior de la resta de Comunitats Autònomes, algunes d’elles amb molt més pressupost i actuacions que les de Catalunya. En la setmana que el TC tomba lleis catalanes no pel que diuen sinó per la intenció. Una setmana on l’aeroport del Prat ha arribat al col·lapse per culpa de la manca d’intervenció de l’Agència de Seguretat aèria que ha permès a Vueling una expansió sense previsions d’eventualitats. Una setmana més on com si fos el Tercer món, veiem centenars de viatgers caminant per les vies de RENFE després d’haver-los deixat tirats en qualsevol lloc. Una setmana on el Rei convida al sopar dObama a tots els partits menys als partits regionals o independentistes. Allò propi d’una Monarquia bananera, tenint en compte que fins i tot en una dictadura com Cuba, a Obama el deixen entrevistar-se amb l’oposició il·legal. I finalment després d’un desplegament de tanta musculatura repressiva i tanta capacitat de desgovern centrat en Catalunya, l’enèsima notícia de que s’ha buidat la Caixa de la Seguretat Social. I Espanya està a punt de fallida. Olé!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut