Si les enquestes diuen que el PP aconseguirà una majoria suficient per governar a les properes eleccions, o, més ben dit, arribarà a la majoria absoluta a les Illes, hem de pensar que els seus dirigents aspiren a ostentar el poder. Si el seu màxim dirigent, José Ramón Bauzá, fa unes declaracions en les quals manifesta que quan governi derogarà la Llei de Normalització Lingüística, encara que hores després rectifiqui i digui que el que farà serà modificar el Decret de Mínims de l’ensenyament de i en català, encara que ell negui que el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer siguin català, i vol que només aparegui que s’ensenyarà en aquestes modalitats, vol dir que ens trobam davant un possible president del Govern de la Comunitat que és un ignorant en temes de llengua i que és un perillós provocador, quan vol modificar unes lleis i/o decrets que han proporcionat pau i convivència a les Illes durant els darrers 30 anys.
No és necessari ni fer menció que uns quants partits d’ultradreta estatal i regional varen agrair el que ells demanden ja fa molts anys. Ja ens podem imaginar, doncs, la casta de proposició que ha fet el tal senyor Bauzá. Per què és un perillós ignorant aquest farmacèutic que es dedica a la política? Perquè diu que paraules com gos i got que es diuen, segons ell a Catalunya, no tenen res a veure amb ca i tassó, que es diuen a les Illes i algunes altres ximpleries, que només una persona analfabeta és capaç de dir, perquè ell no sap si aquestes paraules són usades a Menorca o a Eivissa, i encara que allà no s’usassin no tendria res a veure. Si ara haguéssim de fer una llista de paraules usades a Llatinoamèrica que no s’usen a Andalusia, o a Extremadura, o a Castella, etc., ens en faríem creus, s’ha de ser molt illetrat per no saber-ho.
Segurament els lectors i lectores, que supòs que alguns n’hi deu haver, voldrien una mostra dels centenars o milers de paraules que es diuen de manera diferent en el castellà d’allà o en el de l’Estat espanyol. La mostra només serà de paraules que es diuen en el dialecte argentí. Aquí la teniu: “acero” per “espada”, “aguilucho” per “pobre”, “al grito” per “enseguida”, “aleluyas” per “palabras ociosas”, “aparcero” per “amigo”, “aplastar” per “cansar”, “asareado” per “asustado”, “balsa” per “vals”, “bocha” per “cabeza”, “bombear” per “espiar”, “borbollón” per “tesoro”, “cancerbero” per “portero”, “cangalla” per “cobarde”, “carchar” per “robar”, etc., etc. Com aquestes n’hi ha centenars de diferents només a Argentina. Si analitzam tota Llatinoamèrica n’hi ha molts de milers de diferents. Si per allà hi hagués ignorants semblants al senyor Bauzá, ja faria molts d’anys que haurien declarat que tenien una llengua diferent a l’espanyola i ni tan sols parlen de modalitats. Però aquí no els cau la cara de vergonya quan amollen aquestes barbaritats. És per això que hem de pensar que són vertaders analfabets en el coneixement lingüístic. Els ultradretans van contra la llengua, lluiten per foragitar-la i destruir-la.
Per què és un perillós provocador don José Ramón, actualment batle de Marratxí. Perquè fins ara l’actuació del PP de les Illes havia sabut actuar en temes de llengua, si eren ignorants ho dissimulaven, però la pau lingüística ha existit durant aquests anys, encara que no han sabut defensar els drets dels catalanoparlants, ja que no han defensat la seva equiparació amb els dels espanyoloparlants. Aquesta és una greu equivocació, però tant la Llei de Normalització Lingüística, com el Decret de Mínims s’han aprovat durant el temps que governava el Partit Popular, perquè ara arribi un taujà, però amb malícia, i vulgui derogar-la o modificar-lo, en perjudici de la normalització lingüística del català.
Diuen que defensen la llibertat dels pares a escollir la llengua d’ensenyament dels fills i que en una escola hi hagi alumnes que facin l’ensenyament en català i altres que ho facin en castellà. Fins ara s’havia aconseguit un ensenyament perfecte en qüestió de llengües i ara volen destruir la pau social desintegrant la societat. Utilitzen també la paraula llibertat com si fossin vertaders llibertins i no saben que existeix una llibertat positiva en l’àmbit polític i social, concebuda com una autonomia de l’individu, amo de si mateix, però conscient també dels deures de racionalitat i moralitat que els imposa aquesta autonomia. No saben que aquesta racionalitat i moralitat els condiciona en benefici de la pau i de la convivència social. Però per pensar no utilitzen la raó sinó les vísceres. Si és necessari continuarem explicant la seva irracionalitat.
