Barrera, Carod Rovira, Benach, Carretero, Bertran, Portabella, Ridao, Puigcercós, Huguet, Capdevila, Simó, Bargalló i molts més, militants i simpatitzants tenen cabuda en el partit més antic del nostre país. No hi sobra ningú, tot el contrari, a l’entorn d’ERC es pot liderar un projecte imprescindible pel nostre alliberament nacional.
Per fer-ho possible, ens cal en primer lloc reconèixer els nostres errors; no és possible superar l’actual crisi sense acceptar que ens vam equivocar amb l’errònia ponència estratègica aprovada al congrés de Lleida, una aposta per governar amb les esquerres d’arrel espanyola que ha estat un veritable fracàs. No ho ha entès quasi ningú i, sobretot , estem pagant no haver reconegut l’error. Ara toca una nova crida nacional a ERC. Ens vam equivocar, i cal dir-ho.
En segon lloc, cal que els nostres líders dels darrers temps facin menys declaracions i més actituds honestes. Que pensin menys amb ells i més en ERC. Ara és l’hora d’una nova crida nacional a ERC, on hi tenim cabuda tots, líders del passat i del present, militants històrics i nous, tots junts per afrontar el repte principal d’aquest partit conduint el nostre procés cap a la independència, cap a l’Estat propi.
Un petit consell, sols podem governar la Generalitat si som el partit majoritari, ni dreta regionalista, ni esquerra sucursalista. Sols cal llegir el llibre de Xavier Solano “el mirall escocès” per veure l’exemple del SNP d’Alex Salmond. El seu partit va estar a punt de desaparèixer; va ésser en una situació molt més complicada que la nostra i amb honestedat i esforç ho han aconseguit, majoria absoluta a les darreres eleccions escoceses.
ERC té unes grans avantatges. És un partit honest, capaç de sacrificar-se, ha patit més anys de dictadura que no pas de democràcia, ha patit com ningú i ha sobreviscut i, sobretot , té més de 1300 regidors en tot el territori, una base increïble per tornar a ser el partit de Macià i Companys. El partit necessari i imprescindible per aconseguir el nostre dret com a poble.
Per una nova crida nacional a Esquerra Republicana de Catalunya.
