hcSudan People’s Liberation Movement-North (SPLM/N) és, actualment, la principal facció armada que lluita al sud del Sudan contra el govern de Khartoum dirigit pel dictatorial National Congress Party amb suport d'estats islàmics del Golf. De fet és la part del Sudan People’s Liberation Movement (SPLM) que va dur a la independència el Sudan del Sud però va quedar dins de les fronteres del Sudan en el traçat de la frontera. Aplega els sectors cristians i animistes oposats a la majoria musulmana, i en part àrab, del nord. Ara es troba immersa en una crisi interna de creixents dimensions.
La dimissió
El 17 de març dimitia el vice president del Sudan People’s Liberation Movement-North (SPLM/N), Abdelaziz El Hilu. La dimissió constava de 12 planes i era eminentment política. El Hilu reclamava incloure el dret a l'autodeterminació a les converses amb el govern. Converses que l'erràtica direcció va congelar el març per després rectificar l'abril. Dos dels principals sostenidors civils de l'SPLM/N, el Nuba Mountains Liberation Council (NMLC) i el South Kordofan Liberation Council van donar suport a la posició de Hilu contra la posició de la direcció del president Malik Agar i el secretari general Yasir Arman. La direcció de l'SPLM/N va visitar les muntanyes de Nuba, focus de la revolta interna, a finals de març per tal de calmar la tensió. De fet el Nuba Mountains Liberation Council va decidir “prescindir” d'Arman i aquest va reunir la direcció i va anul·lar la decisió del Consell, hegemònic a la regió de South Kordofan sota control dels insurrectes.
Batalla tribal
No és prou complicat? Doncs enmig de la divisió política dues tribus del Kordofan, els Kababish i els Hamar van iniciar una batalla campal amb mig centenar de morts. No fou un conflicte polític ans pel control d'uns camells però l'SPLM/N va veure's encara més afeblit per no poder dur estabilitat a zones suposadament sota el seu control. Cal pensar que 300.000 persones han fugit, ja, dels territoris en conflicte al sud del Sudan, en especial del Blue Nile i South Kordofan en revolta militar des de 2011. A aquests cal afegir la guerra civil al nou estat independitzat del Sudan del Sud. Un drama encadenat.
“Cop militar”
A finals de maig la direcció oficial de Malik Agar va acusar al grup dissident d'haver promogut la batalla pels camells i d'haver atacat posicions de l'SPLA/N, la guerrilla insurgent, duent a terme “un cop militar i polític”. Cap atac, però, s'ha pogut constatar. Agar es va comprometre a mantenir unit el moviment front les maniobres d'Hilu que promou “el tribalisme i l'etnicisme”. La resposta del NMLC, encapçalat per Omer Rambawi, el 7 de juny, fou nomenar Hilu com a president de l'SPLM/N enlloc d'Agar. L'escissió.
Dues tàctiques polítiques: renunciar, o no, a l'autodeterminació
Hilu ha estat nomenat líder de l'SPLM/N i comandant general de les forces rebels a South Kordofan. L'anomenen “el Mandela del Sudan”. Agar, en canvi, ha respost que “demanar l'autodeterminació per a les Muntanyes de Nuba no és part del projecte del Nou Sudan i anirà en contra dels residents. L'autodeterminació ja no és atractiva després de la secessió del Sudan del Sud, aïllarà l'SPLM/N de les forces nacionals i democràtiques i dividirà en Moviment en dues parts”.
En definitiva, el sector oficial vol treballar conjuntament amb la resta de l'oposició sudanesa. Els dissidents d'Hilu opten per una opció independentista pel sud. Ara, aquest sector ha aconseguit el suport dels consells de les regions de Nuba i Blue Nile i preparen una conferència general del moviment que oficialitzarà l'escissió i. al capdavall, l'afebliment de l'oposició al govern sudanès.
