La Sra. Arrimadas, aspirant a succeir el gran Albert, es va presentar a Vic, acompanyada d’altres amants de càrrecs, i allà va ser escridassada i increpada, dient-li que volien que se n’anàs i que no volien fascistes. A la política li va anar perfecte que li passàs això que ja devia sospitar que li ocorreria, ja que així pot donar sortida al discurs que va repetint aquí i allà. Que això no podia esser, que si ells ocupaven el poder eliminarien els fascistes dels pobles, aquests que volien privar de llibertat persones honestes com ella. Que aquests fascistes eren els independentistes que no podien veure els constitucionalistes com ella i una successió de frases més que sempre li sentireu a dir, si l’escoltau. Però em va cridar molt l’atenció el fet que menteixi amb tanta facilitat i que tengui tan poc coneixement de quina és la realitat social existent. Va dir que li havia cridat molt l’atenció les mirades d’odi tan profund que havia sofert. Va veure unes cares d’odi que atemorien i que això era el producte de l’adoctrinament a l’escola durant els darrers 30 anys.
No es cansava de repetir això de les mirades d’odi tan feréstegues, semblava que feia oposicions a assistir al Tribunal Suprem al judici que es fa contra els presos polítics i el procés català. S’equiparava als policies i als guàrdies civils que s’hi han mirat ben molt o se’ls ha conduït a fer-ho, això de repetir una i altra vegada això de les mirades d’odi que no havien vist mai. Arrimadas també ha vist aquestes mirades d’odi. I respecte a l’adoctrinament durant 30 anys a les escoles. Serà aquest adoctrinament el que va fer que guanyàs unes eleccions al Principat? Per què no es parla d’això? Des de quan l’escola té aquest poder d’orientar el que han de fer els futurs ciutadans, com han de pensar i quins han de ser els seus sentiments? Qualsevol persona adulta que hagi viscut el temps que ho ha fet aquesta senyora sap que la influència rebuda a la família és moltes vegades superior a la que s’ha rebut de l’escola. Per tant, haurà de programar l’extermini de les famílies.
Després de dedicar una quarantena d’anys a l’ensenyament, i més d’una desena d’anys a una escola que feia l’ensenyament en català, sé que a les classes mai no es va fer propaganda de partits, no es feia ni partidisme ni adoctrinament. Són uns grans mentiders i analfabets en matèria escolar els qui fan aquestes afirmacions impossibles. Els Cs i altres partits de la dreta estan obsessionats amb l’adoctrinament i la immersió lingüística. De la immersió sempre he dit que es tracta d’ensenyament en català i que la immersió és una altra cosa. Però els resultats són que de cada dia hi ha hagut més persones que han estat capaces de fer servir la llengua catalana. S’ha vist a les proves d’accés a la universitat i en altres aspectes, però tanmateix l’ús del català no ha augmentat. Si això de l’adoctrinament funcionàs, això voldria dir que la influència de l’escola és decisiu i ha quedat demostrat que no és així. Però a aquesta gent que només somia a tocar poder i no seran tan diferents als corruptes del PP. Més o manco són els mateixos i no tenen massa idea del que diuen o fan com he intentat demostrar. Una altra prova és el fet que varen fer una proposta absurda com tantes, Volien suprimir i fusionar els pobles que tenguessin menys de 5.000 habitants. Varen fer aquesta proposta a Aragó i va resultar que si es duia a terme, Aragó es quedava amb una vintena de pobles dels més de 700 que tenia.
O una altra també absurda volien acabar amb les merdes dels cans a la ciutat establint una manera d’identificar els cans que havien fet la brutor amb un estudi de l’ADN de les merdes. Llavors varen haver de saber que més de la meitat dels cans existents no duien xip ni tenen els estudis d’ADN fets ni en mans de les autoritats. I a més era un sistema inassolible per car. Volen baixar els imposts i això suposa baixar-los a les classes poderoses i fer pagar sempre els mateixos, les classes baixes i mitjanes. Per totes aquestes raons no els votaré.
