- Publicitat -
No siguem tan malpensats. No tots els autors que han declinat la seva participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt ho han fet per raons polítiques. El temps de la politització dels intel·lectuals es va acabar amb el desencís de la Transició. El nostre país no està ple de Sartres.
No siguem tampoc ingenus i romàntics. La Fira del Llibre de Frankfurt no és un festival literari en el qual els editors i autors xerren sobre literatura amb un got de whisky a la mà i una pipa fumejant a l’altra. Entre d’altres coses perquè és impossible trobar whisky en tot el recinte firal, ho sé per experiència, i perquè cada cop costa més trobar un espai en què es pugui fumar. Això, malauradament, també ho sé per experiència, en aquest cas agònica.
Si Frankfurt fos un festival literari, no n’hauríeu sentit mai a parlar, llevat que vosaltres mateixos fóssiu escriptors o uns lletraferits recalcitrants. No hi assistirien milers de persones d’arreu del món i no s’hauria donat tanta importància al fet que la cultura catalana sigui la convidada d’honor. Els polítics catalans tampoc s’hi haguessin implicat com ho estan fent ara i els espanyols ni tan sols s’haguessin dignat a opinar, i el pressupost destinat no seria ni l’ombra llunyana i difusa de l’actual. Siguem clars: Allò que importa és la pela, però la literatura, ja sigui catalana, castellana, anglesa, francesa, russa o en swahili, se’ls en fum.
La Fira del Llibre de Frankfurt és una fira de negocis, una fira industrial, en la qual es compren i es venen drets d’autor però no es parla de literatura per se. Es discuteix o més aviat s’informa sobre les vendes d’un determinat autor en la seva llengua de publicació original, per tal de provar de convèncer a un altre editor de la conveniència de traduir-lo, ja que pot convertir-se en un best-seller i aconseguir equilibrar el compte de resultats de l’editorial en qüestió. A Frankfurt, tots tenim al cap xifres reals o possibles, perquè hi anem a fer negocis no a dissertar sobre literatura. De fet, bona part dels editors que hi assisteixen ni tan sols publiquen literatura.
Tenint ben clar aquest fet, no és estrany que molts autors no hi vulguin anar. Saben perfectament que s’hi cou a Frankfurt i per a molts d’ells anar-hi significa un avorriment insuportable i una important pèrdua de temps que podrien dedicar a altres coses més importants per ells, com ara escriure.
Comparteixo la decisió d’alguns d’aquests autors, si jo en fos una, tampoc m’agradaria anar-hi, sobretot tenint en compte que els atractius turístics de la ciutat són més aviat escassos. I que per fer el tifa no cal sortir a l’estranger, pots fer-ho perfectament a Catalunya.
Publicitat
