Per què li diuen Tribunal Constitucional?

Algunes veus de l’unionisme, partidàries a la dependència de Catalunya, s’inquieten davant de la deriva del Tribunal Constitucional espanyol, que ja no està en condicions d’imposar el seu criteri amb la capa d’imparcialitat, independència i solvència jurídica. El vel ha caigut i ja es veu la seva cara, fa lustres una mera translació de la voluntat del PP i el PSOE, una tercera càmara on els no espanyols estan exclosos i que resolen amb criteris polítics de majoria, progressista o conservadora, però sempre nacionalista espanyola anticatalana i antibasca. Després de la crisi de Gracía Pelayo, quan el PSEO es va haver d’esforçar per aconseguir l’aval aval constitucional a l’expropiació d’empresas per decret i sense indemnització, els dos partits no van tornar a caure en l’error no nomenar juristes amb problemes de consciència, sinó a qui han fet el què s’ha de fer per ser nomenats, i són nomenats per fer el que s’ha de fer, de manera que gairebé no faci falta donar instruccions ni renyar. Espanya s’ha col·locat decididament entre els Estats on s’ha de preguntar, amb qui parlar? i no; que diu la llei?, segons distingeix Friedman. No canviaran ni el PSOE ni el PP una lottizzazione que els beneficia a ells i a la seva nació, només intentaran restablir la omertà perduda, l’pacitat mafiosa de portar a casa els draps bruts, incloses sobtades morts i oportuns espionatges. Justícia espanyola i anticatalana, la 46a del món en imparcialitat i la 64a en independència. Catalans, anem-nos-en.