Més a prop de Caracas que d’Europa, la paròdia de tribunal que és el constitucional espanyol no ha estat capaç en més de tres anys de dictar sentència contra l’Estatut. Empatats els seus membres entre 6 socialistes i 6 populars des d’abril de 2004, van primer dedicar-se a desempatar recusant uns i altres els del sector contrari, guanyant primer els populars però recuperant l‘empat els socialistes gràcies a la divina providència (segons els malèvols, ajudada pel CNI). Tres són els sectors contra l’Estatut: 4 socialistes heavies que es conformen amb 15 amputacions; 3 hiperheavies, que volen amputar-ne més (1 socialista, nomenat directament per Zapatero, i 2 populars); i 3 populars gore, que volen amputar-ho tot. Tots 10, però, coincideixen en dues coses: allò no amputat serà castrat químicament, declarant que els articles sobrevivents no tenen cap eficàcia ni aplicació mentre el Govern i les Corts espanyols no reformin la normativa espanyola; que no tenen cap obligació de fer-ho perquè l’Estatut no els hi obliga a res; i que l’Estatut no només està dessota la Constitució espanyola, sinó de tota la normativa espanyola present i futura. També coincideixen en el descrèdit d’una justícia espanyola considerada internacionalment (Fòrum de Davos) menys imparcial i independent que la d’Egipte, Botswana o Nepal.
Article publicat al diari Avui el dissabte, 17 d’abril de 2010. Podeu llegir la resta de l’article aquí.
