Per què ho vas fer, Jaume Barberà?

Malgrat la meva hèrnia d’hiatus, dimecres passat vaig tenir prou estómac per empassar-me el teu programa Singulars del 33, on vas convidar el tal Juanjo López Burniol, personatge que es fa dir notari sense enrojolar-se, perquè encara és hora que jo pugui entendre quan pot exercir aquesta professió, tenint en compte que el personatge passa els seus dies anant de mitjà en mitjà, xerrant pels descosits amb vehemència i observo que el puny tancat, suposo que perquè a més de ser savi cal semblar-ho, efecte per cert que fàcil d’aconseguir en un país de babaus com el que tenim. En fi. Misteri esmentat a banda, del que sí estic segur és que és un extraordinari anestesista del poble català des de fa anys, i per tant no sembla que els catalans arribin mai a considerar la idea de penjar-lo dels collons tal com merita, feliços com estan en el seu estat etern de nirvana. El puny, ho deu impedir el puny tancat i l’entusiasme amb què en López parla. Ah, i la corbata! M’oblidava de la corbata. En aquest país és imprescindible la corbata com a vacuna per projectar imatge de respectabilitat i saviesa per contrarestar les pallassades, el torrent de mediocritat que etziben els contertulians oficials, i tot perquè no només se’ls convida, sinó que a sobre no tenen cap periodista davant que els clavi el moc que caldria (és clar que, amb tota lògica, si fos així no se’ls convidaria), per exemple tu, Barberà, per més que ara els catalans creguin que ets Roger de Flor, en una nova mostra precisa de quin és el nivell del país.
 
Però caram, Barberà, ¿per què en nom de la pluralitat (que per cert els mitjans espanyols es passen pel folre en el seu cas, sense que ningú no els demani explicacions) convides un botiflerot? Home, reconec que trobar vida intel·ligent en l’espanyolisme i les seves tesis és un oxímoron, però posats a convidar un espanyol fes-ho bé, carall, i no vagis amb mitges tintes convidant el López Burniol de torn només perquè mires de salvar l’elegància del programa. Perquè em pregunto quina elegància hi pot haver en un quadre putrefacte emmarcat amb bon gust. No ressalta el marc elegant encara més el seu lamentable contingut? No és això el que va passar amb el teu conspicu i finíssim convidat? Fes-me cas, Barberà, i si et vols estalviar de tornar a arruïnar el nivell habitual del teu bon programa, porta algú del Canal 13 o, si no pots ser, sempre pots tirar de la seva marca blanca intereconómica.
 
D’altra banda, crec que faries bé, Barberà, sent com ets per consens públic el flagell oficial de la injustícia i la corrupció, d’estalviar-te el dubtós detall de promoure al teu programa justament la corrupció convidant-hi una de les peces d’aquest càncer català que, mentre continuï campant alegrement, negarà qualsevol esperança d’excel·lència i, doncs, de canvi real urgent per al país. Parlo d’una degradació que consisteix a enaltir en tots els àmbits de la societat catalana (cultura, mitjans, economia…) a la categoria de savis tot de mediocres xerraires experts en la buidor absoluta; tot de pseudoerudits contrastats que llasten el país, com el tal López. Per què vas haver de ser tu, Barberà, qui fes realitat el paroxisme de doctorar-ne un d’ells, permetent en convidar el notari que donés la nota escopint elegantment i solemne un immemorable reguitzell de bestieses —pobre perdiu!—, i tot per acabar dient-nos que de fet no té altre argument per continuar sotmetent Catalunya a la voluntat espanyola que els seus vincles familiars salmantins. Caram, caram… Ara resulta que, seguint aquest fil argumental, també haurem de sotmetre Catalunya al Marroc a causa dels vincles afectius dels immigrants marroquins a casa nostra. I al Senegal. I també ens sotmetrem a l’Equador, i al món sencer si és menester, i a més tindrem la gentilesa de pagar la vaselina, segons desig argumental del notari López. Ep, però no havíem quedat que, de totes les nacions del món mundial, Catalunya era l’única rara avis que aspirava a tenir estat per raons irracionals, o sigui afectives? Doncs mira, ara resulta que els espanyols com l’ínclit López també se’ns mostren exclusivament romàntics a l’hora de justificar les seves tesis. Jo que em pensava que els catalans érem l’única nació del planeta que ens havíem de justificar per aspirar a tenir un estat.
 
En fi, Barberà, que no entenc res de res. Però mira, continuaré veient el teu programa. El trobo excel·lent per continuar carregant els catalans de raons; per continuar omplint-los d’autocomplaença a fi que puguin continuar masturbant-se i alimentar la il·lusió covard i infantil que serà des de la raó paralitzant i no a partir de fets, o sigui de l’acció des de la urgent confrontació, que s’alliberaran dels espanyols. La qüestió, com es veu, és entretenir-se amagant el cap sota l’ala. I mentrestant, davant l’onada independentista, la primera, previsible i descarada reacció de la corrupta Espanya, consistent a fer passar Catalunya pel país més corrupte del món a fi de minar-nos l’autoestima i desinflar la inèrcia independentista, fa que aquí el poble i els mitjans es distreguin tothora amb l’ham, picant com babaus vergonyants que són. Imagina’t el que es pot esperar d’aquesta tropa catalana.
 
Ricard Biel