La vaga d’avui, és cert, no servirà per resoldre la crisi econòmica ni tampoc per restablir els drets laborals dels assalariats. Tot i així, crec que la protesta és més que legítima atesa la pèrdua de renda real dels ciutadans en els darrers 10 anys, i de la transferència de renda dels assalariats cap als bancs que, en aquest mateix període, han obtingut uns beneficis exorbitants. Hi ha casos flagrants, com les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable), que tan sols paguen un 1% d’impostos mentre que les empreses paguen més d’un 30%. En definitiva, la gran massa treballadora d’aquest país ha vist com perdia renda durant molts anys i ara, a sobre, són ells els que n’han de pagar els plats trencats.
La vaga també és una protesta per la mala gestió econòmica dels diversos Governs espanyols. És precisament el desgavell econòmic el que ens ha portat a la reforma laboral. Durant anys, el Govern d’Aznar va utilitzar el superàvit de la Seguretat Social per eixugar el dèficit. Era una manera de gastar per sobre de les possibilitats sense que es notés. Una hipoteca del nostre futur, en definitiva, una irresponsabilitat. Igualment, el Govern de Zapatero utilitza el superàvit de la Seguretat Social per comprar el deute públic espanyol. Els Governs espanyols no només malgasten els milers de milions que Catalunya aporta cada any a l’Estat, sinó que, a més, posen en perill les pensions futures dels treballadors.
És per això que, malgrat treballar a Brussel·les, m’afegeixo a la vaga. I com que el Parlament Europeu no em retirarà el sou del dia de vaga, he decidit que faré una donació de la part del salari corresponent a una fundació que treballa exitosament per la inserció laboral dels discapacitats psíquics al meu poble, Sant Vicenç dels Horts: la Fundació Iris.
