Fa nou mesos vaig decidir que per millorar el meu català, hauria d’anar a classes. Portava un any vivint a Sabadell i ja era hora de profunditzar en els meus coneixements d’aquesta llengua. No ho feia simplement per raons laborals, si no que notava que amb el català arribaria a més gent.
En el moment en que vaig començar a informar-me sobre els cursos, notava una falta d’informació concreta i clara.
Primer, vaig anar a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell i allà em van explicar que aquest curs s’aplicava el marc comú europeu de les llengües. D’aquesta manera els cursos de català passaven de 5 a 6 anys. A més a més, només s’impartirien classes a Manresa, Sabadell, Vall d’Hebron, Lleida, Tarragona i Girona. Una de les conseqüències al Vallès Occidental va ser el tancament de cursos de català a l’escola de Terrassa, ja que passaven a ser competència de l’escola de Sabadell.
En principi jo creia que no em veuria afectada per aquesta retallada, però després em van explicar que a Sabadell solament es faria tercer, quart, cinquè i sisè de català. Si volia fer primer, hauria d’anar a l’escola oficial més propera a Sabadell, que és la de Barcelona.
Bé, doncs vaig inscriure’m a l’Escola Oficial de Barcelona, i mentre esperava una resposta per part seva, vaig anar al Consorci per la Normalització Lingüística de Sabadell. Si la meva experiència a l’escola d’idiomes va ser bastant negativa, al Consorci va ser esperpèntica.
L’atenció i la informació que em donaren fou més que deficient. Em van dir que vingués al cap de tres dies i que la matriculació començaria a les deu del matí. Així que el dia de la matricula vaig anar-hi poc abans de les onze, i vaig veure una multitud de gent al casal Pere Quart cridant i amb cara d’emprenyades. Em van informar que solament quedaven tres places per a tots els nivells. En menys d’una hora s’havien esgotat les places i moltíssima gent que estava al Casal Pere Quart , es quedaven sense plaça per aquest any.
Ja se m’havien acabat totes les possibilitats que coneixia: no a l’escola d’idiomes, no al consorci… que podia fer? Vaig parlar amb molta gent que era al Casal Pere Quart i em van informar de les parelles lingüístiques i de les escoles d’adults. Una de les coses que em va cridar més l’atenció va ser la història d’una dona que portava deu anys venint el dia de la matriculació al consorci i encara no l’havien admès.
Vaig sortir del Consorci amb una visió molt negativa. No entenia aquesta situació. Nosaltres volem aprendre català, vosaltres ens en voleu ensenyar. Qui està interessat a retallar el nostre accés a la cultura i societat catalana?
Finalment, em van acceptar a l’Escola d’Idiomes de Barcelona. Malgrat que diàriament em suposa dues hores de trajecte, crec em puc considerar afortunada. Tinc una plaça per aprendre català! I això per a mi és molt!
La integració lingüística és bàsica en termes socials i personals. Les retallades d’infraestructures i professorat de català per a no catalanoparlants és una retallada a la nostra integració, a la nostra participació a la societat catalana. Encara falta millorar moltes coses…
Amaia Cobos.
