Per què ens sorprenem de la fragilitat dels valors democràtics, si ni el rei ha demanat perdó?

Indignats? Ja fa anys que ho estem. Sorpresos de la corrupció i de fragilitat dels valors democràtics i cívics de la nostra societat? Gens ni mica! Peruè res no és casual. Si el rei d’Espanya, el Borbó que va jurar el Principios Fundamentales del Movimiento, que presidí al costat de Franco la manifestació d’adhesió al dictador des del Palacio de Oriente  quan just  s’acabaven de signar cinc penes de mort, continua fent la viu-viu i ni tan sols mai no ha sentit la necessitat de demanar perdó…
I per això, som conscients que les societats només poden tirar endavant si enterren un relativisme (permissivitat pel que fa a la corrupció, tant-me’n fotisme ideològic, supeditació de les idees al lobbisme, confessionalitat desvergonyida de l’Estat i un llarg llistat de condicionants més menys que més amorosits de llibertat), la icona del qual rau en la incapacitat de  reparar les víctimes de la Dictadura i que ens condemna a mantenir-nos en la categoria de democràcia low cost.
Però, precisament, perquè no totes les forces polítiques són iguals, perquè   responem a a ideologies distintes i defensem models socials i econòmics diferents, us faig avinent que els republicans dimarts vinent en el parlament espanyol plantejarem un debat producte d’una interpel·lació urgent en el plenari presentada al ministre Jaúregui fa quinze dies, que obligarà a la resta de grups parlamentaris a posicionar-se i a votar.
Per primera vegada, tothom haurà de dir la seva sobre tantes i tantes víctimes assassinades per la policia, per funcionaris i per grups d’ultradreta durant els anys de la Transició. Víctimes absents, condemnades a la invisibilitat  per part dels grans partits polítics per tal de no  haver de caure en la vergonya pública de reconèixer que han consolidat una doble vara de  mesura del dolor de les víctimes de la violència política. Justament perquè ara s’està tramitant una nova llei per a les víctimes del terrorisme, dimarts hauran de dir sí o no a l’elaboració d’un dictamen sobre les “altres” víctimes a fi d’incloure-les també en els beneficis i reconeixements (fer justícia!) que contempli  la nova llei. Tal com ja vam deixar dit des de la tribuna: per molt que faci l’Estat per les víctimes, sempre serà poc. Però per totes!
D’igual manera, es votarà la demanda d’Esquerra de modificació del Reial Decret 1803/2008 perquè les víctimes de la dictadura anteriors a 1977 puguin acollir-se als beneficis de la Llei de la Memòria, tot i que haguessin pertangut a organitzacions armades antifeixistes (el cas de Puig Antich, per exemple). I, finalment, tres qüestions més. En primer lloc, la creació d’una comissió de juristes que dictamini com i de quina manera és possible salvar la contradicció entre la posició del govern i de la Fiscalia General de l’Estat entossudida a equiparar la declaració d’il·legitimitat de les sentències dels tribunals franquistes a la nul·litat amb la negativa dels tribunals a lliurar-ne la certificació amb el reconeixement de “nul·la de ple dret”. En segon lloc, l’exigència d’un informe fet per arqueòlegs independents sobre les exhumacions dels enterrats del Valle de los Caídos davant de les declaracions del govern que afirmen que tècnicament no és possible. I, finalment, acabar amb la vergonya (cal que acceptin una esmena d’Esquerra en el Senat a la llei de registre civil que s’està tramitant) que significa que, encara ara, en el Registre Civil figurin noms de persones afusellades per la dictadura i al costat un assentament que hi diu que moriren en defensa del Glorioso  Alzamiemto Nacional.
Raons per a la indignació? Un munt!