Tan difícil és actuar contra el frau fiscal d'uns quants espavilats, per dir-ho simpàticament, que hem de permetre tenir que pagar quasi be 2.000 euros de més cadascú dels contribuents a l'Estat ?.
Jo no entenc com encara no hi ha hagut una revolta general !.
Segons “Nueva Tribuna”, cada espanyol te que pagar a Hisenda uns 1.910 euros de més per a compensar els impostos que alguns contribuents deixen de tributar pel frau i l'evasió fiscal. Aquest sobre-cost que representa per a la gran majoria aquesta pràctica d'uns quants no inclou els impostos eludits les argúcies legals de les multinacionals per no tributar pels beneficis obtinguts a España.
Tot plegat, representa una pèrdua total en els ingressos propera al billó d'euros en tota Europa, però és que només a España ronda els 90.000 milions d'euros anuals.
L'economia submergida a España representa l'equivalent al 23,3% del PIB, el doble de la mitjana dels quinze primers països de la U.E.
Sense cap mena de dubte que aquest tema és el que hauria de preocupar més i on s'haurien d'esmerçar més esforços per regular-lo. Pot ser suturant aquesta sangria obriria finestres o camins per arreglar la majoria dels problemes, recuperar la confiança de l'exterior, evitar més tancament d'empreses, baixar la taxa d'atur i, així, frenar la caiguda del consum.
El més senzill i segur és actuar contra les capes mitjanes i baixes. És a dir, on no hi ha cap possibilitat d'amagar o dissimular res. On corre el diner “negre” a cabassos dels amics ja costa més i fa peresa entrar-hi a preguntar si tot el declarat és realment el que ha entrat.
O fer treballar fins els 67, 68, o fins els 70 anys… O anar apujant l'IVA i l'IRPF…
O fer creure que amb reformes laborals que faciliten ERE's i abarateixen els acomiadaments hi ha la solució per parar l'atur quan el que produeix és cada any menys index perquè, senzillament, cada any van quedant menys persones amb un treball.
O retallant fins un 50% en I+D (Innovació i Desenvolupament), o fins deixar sota mínims la Sanitat i l'Educació, o “convidant” els nostres llicenciats a sortir d'España per buscar un lloc digne per treballar.
O demanant un rescat bancari a la U.E. per mantenir-se sense tancar escàndols com, per exemple, Bankia… Un rescat que al estar avalat per l'Estat -malgrat que Ell ens vulgui vendre que és una altra cosa- en som responsables tots i cadascun dels residents i contribuents a l'Estat, i que haurem de tornar, més els corresponents interessos, mitjançant més impostos i retallades.
No sé on he llegit que no és el mateix dir “Estem en bones mans” què “En bones mans estem !”… I és la bona veritat !.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
