Estem envoltats d'ERE,s i d'ERO's que, baix conceptes de bon llegir com “Expedient de Regulació”, no fan més que incrementar les xifres i les llistes de l'atur. Centrant-nos en els que es poden relacionar amb el funcionariat i per la mateixa regla de tres, no n'hi cal al Congrés dels Diputats, ni al Senat, ni als Ministeris, ni a l'Exercit, per exemple ?… O és que això només val pels funcionaris dels Hospitals, de les Escoles i dels Serveis Socials bàsics d'atenció a la ciutadania ?.
Desprès d'abaratir les reduccions de plantilles, de les retallades de sous i la pujada a mansalva dels impostos – no només de l'IVA- diuen que el proper pas poden ser les ja congelades pensions, que en molts casos ja ratllaven l'insuficiència. Hi estaran incloses també les vitalícies als polítics “jubilats” i als alts càrrecs dimitits o apartats de bancs i caixes que s'han hagut d' “ajudar” amb diners públics, o que directament, s'han anat a fer punyetes ?.
Aquests disbarats atempten frontalment contra la comprensió, la paciència, el sentit comú… i el fetge per aguantar-ho, i només es poden dur a terme amb l'escut protector d'una majoria absoluta mal entesa i pèssimament interpretada per un govern que es passa pel forro una inacabada Constitución Española, que la segueix esbiaixadament només en benefici dels seus interessos que no son d'altres que recentralitzar l'Estat en un Madrid pres totalment pel nucli més retrògrad, excloent i radical del partit que governa, adoctrinat i esperonat des de l'ombra, amb el vist-i-plau dels que, en el seu dia, i per no tenir que diferenciar les dos o tres Comunitats Històriques, ja es van inventar això de les Comunitats Autònomes, només com a diluent de la diversitat existent però sense cap convenciment de que aquesta fos la aposta democràtica per una, des de llavors, futura redistribució territorial, política i econòmica d'España basada en la democràcia i el respecte mutu entre els que no senten el mateix.
I, desprès de tot el que ja hem vist, i tenir ben clar per on van els trets, en que pensen i es fonamenten els que encara proposen i defensen el projecte d'un model federal per España ?. Son molts els que pensen que això seria la fórmula ideal per a tots plegats però, amb qui creuen que podrien fer els canvis per arribar-hi ?. Hi ha algú a l'altre costat que cregui en aquesta opció ?. Si llavors, que, com qui diu, es començava de “0” es va consensuar i signar una fórmula i, ni governant des de l'esquerra ni des de la dreta, no s'ha respectat… Quina esperança es podria tenir ara amb tots els vicis adquirits i males experiències viscudes des d'aquell 1978, que s'han anat afegint a la mentalitat única enquistada en l'ADN que, com el testimoni en les curses de relleus, es van passant els governs centrals ?.
Sembla que l'únic que hagi interessat, durant tots aquests anys, és fer fracassar un acord de mínims per adaptar-nos tots plegats a la realitat territorial d'España… i ara hi ha l'oportunitat per rubricar-ho.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
