Com he escrit a l'article anterior, la defensora del poble espanyol i el PP es varen encarregar d'anar presentant recursos conta tot el que es legislava al Parlament del Principat, especialment si era útil per a la llengua catalana. Ara el Tribunal Constitucional hi ha dit la seva, ha dictat sentència contra la llei del cinema català, contra la llei de consum, contra la llei d'acollida d'immigrants i contra la llei audiovisual.
El Tribunal Constitucional espanyol ha resolt diversos recursos presentats pel PP i per la defensora del poble espanyol contra lleis que protegeixen l’ús del català a Catalunya. Concretament, ha emès sentència sobre els recursos contra la llei del cinema català (un recurs pendent de resoldre des del 2010), la llei de consum de Catalunya, la llei d’acollida d’immigrants i la llei audiovisual de Catalunya. Respecte de la llei de cinema, avala la normativa sempre que l'obligació de rodatge o subtitulació no superi el 25% de la producció total de films, i no el 50% que constava en la llei. Només demanen el 50% als que estan capacitats per fer-ho, és a dir, quan parlen de bilingüisme és per als que han avançat una passa i s'han convertit en monolingües en català. Ala monolingües en castellà no se'ls exigeix res. Respecte de la llei de consum, el TC considera la normativa constitucional sempre que no s'exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l'hora d'atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin. Quant a la llei de l'audiovisual estableix que la preeminència del català als mitjans de comunicació pública és constitucional sempre que no impliqui l'exclusió del castellà.Tot és pura defensa del castellà en detriment del català.
El poeta mallorquí Carles Rebassa va visitar Formentera i anant en bicicleta va caure i es va fer mal en una mà.Va anar a urgències per rebre el tractament adequat, però es va trobar amb una metgessa que no el va voler atendre perquè parlava en català. Li va dir: “En castellano o no te entiendo”. Per molt que li va parlar a poc a poc, perquè l'entengués, ella no va voler saber res, encara que al final el va atendre, però se'n va anar sense dir-li què havia de fer ni si li havien de fer més proves. Al final el poeta va pronunciar aquesta frase en què s'interrogava a ell mateix i també a la directora general de Política Lingüística: ‘Atenen italians, francesos i anglesos’ en la seva llengua, però no en català, que és l’idioma oficial de les Illes. És legal que et sentin parlar català al teu país i et maltractin perquè ho fas?”
En aquest escrit podem comprovar com el Govern central té dos aliats, un és el TC i l'altre, la metgessa, que com que no ha estat obligada a aprendre la llengua pròpia de les Illes, pot humiliar qualsevol pacient que necessita de la seva ajuda. Tant en un cas com en l'altra, l'única solució és no haver de dependre d'un Govern central que et vol exterminar com a persona ue pertany a un poble diferent al del Govern, i per no dependre del govern l'única manera de fer-ho és la independència.
És molt adequada la història següent:
El Dragui era el simpàtic drac lila protagonista de la sèrie “Història de Catalunya” de dibuixos animats creada per BRB Internacional i produïda per Televisió de Catalunya i Hidroelèctrica de Catalunya l'any 1988 que commemorava el Mil·lenari del naixement polític de Catalunya. A un dels capítols, en Dragui viatjava fins al 988, per explicar com va néixer Catalunya.
Al fragment es pot veure com Borrell II desobeeix el rei franc i en trenca les relacions per autoproclamar-se sobirà de les terres catalanes. De fet, les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder. Amb aquest acte, Catalunya va néixer de facto.
En Dragui explica que la independència de Catalunya no va començar amb cap victòria gloriosa ni manifestacions triomfals, sinó un acte de fermesa de Borrell II, que es va declarar Compte per propi dret.
El paral·lelisme amb l'actualitat es fa evident: quan l'Estat amenaça o invoca l'article 155, cal respondre amb un acte de fermesa. En algun moment, com va fer Borrell II, Catalunya s'ha d'autoproclamar sobirana, el que voldria dir avui dia, fer un acte de desobediència. El Govern de Puigdemont es prepara per desobeir. Només poden formar part del Govern els que siguin capaços de fer-ho.
