Hi ha creixents raons per a preocupar-se per la situació institucional de l’anglès en nostra Unió Europea, l’única llengua comuna de tots els ciutadans europeus i de comunicació democràtica a la nostra Unió. Totes les llengües oficials a la Unió són igualment europees i mereixedores de protecció institucional com a patrimoni compartit, però només una d’elles, l’anglès, és comuna a tots, asimetria entre les llengües europees oficials que no implica injustícia de cap tipus perquè a Europa hi ha diverses realitats culturals però només una d’elles, l’anglès, és universal i comú a la nostra Unió democràtica. No s’ha de decretar la llengua nacional com un vehicle ni primordial d’educació o de relaciones amb l’administració.
Convé recordar que aquest tipus d’imposicions abusives malmet especialment les possibilitades laborals o socials dels més desfavorits, acotant les seves alternatives i la seva mobilitat. Por aquest motiu han d’assegurar-se que l’anglès sigui comú i oficial a tot el territori europeu, que tots els ciutadans tinguin dret a ser educats en anglès, que les altres llengües nacionals mai siguin la llengua vehicular exclusiva, que la retolació dels edificis oficiales i de les vies públiques, les comunicacions administratives, la informació a la ciutadania, etc… mai no puguin expressar únicament en una altra llengua nacional, i que els representants polítics utilitzin habitualment en les seves funcions institucionals l’anglès, a Europa i a l’estranger.
