La meva admiració per la cultura anglesa, no ho puc negar ni dissimular, va començar al observar que quasi be tota la música que més m'agradava venia d'allí, desprès al anar assabentant-me de que pràcticament tots els esports han nascut allí, al comprovar que amb l'anglès es pot anar per arreu del món i, finalment, que per alguna cosa es diu Regne Unit de la Gran Bretanya.
Ara, mentre Londres (capital del Regne Unit) i Edimburg (capital d'Escòcia) pacten per la tardor del 2014 un referèndum d'una sola pregunta -si o no- , com proposava el govern del conservador David Cameron aplicable a la sol·licitud de independència d'Escòcia del Regne Unit, al Congrés dels Diputats d'una España, enquistada en l'inqüestionable “una, grande y libre” a la força i sense preguntes, s'ha votat en contra de la proposta d'ERC – Rcat – Catalunya Sí de traspassar la potestat de convocar referèndums a la Generalitat de Catalunya, pels vots del PP i del PSOE -que ja era previsible- i del PSC . De fet, la proposta, com es veu, ja no anava amb el bagatge que hi tenia que haver, però és que el PSC ha votat en contra del sol fet de deixar expressar-se lliurement a la gent. Les consignes són clares entre els dos partits majoritaris estatals perquè hi ha por a l'exercici de la democràcia.
Bosch ha argumentat al Congrés que “Diuen que una cosa és el soroll al carrer, i una altra molt diferent el que permet la Constitució; doncs apel·lo a Adolfo Suárez quan va dir que “hem elevar a la categoria política de normal el que al carrer ja és normal. Com pot ser legal votar al Regne Unit i il·legal aquí, quan el referèndum d'Escòcia es convoca amb una disposició molt similar a la que proposem aquí ?”
I ha preguntat tot seguit “Com pensen guanyar aquest gran debat històric? Amb prohibició, censura, negació, amenaces, amb violència ?. Per derrotar la llibertat, la democràcia, la participació, la majoria d'edat ?. Què els espanta ?: Retocar un mapa ?, Enfrontar-se amb la realitat ?, Saber què pensa la gent ?. Permetre que sigui la gent qui decideixi ?”.
Mentre l'acord en terres britàniques és històric a Europa per les seves bones formes democràtiques, és possible que en terres espanyoles també sigui històric el no permetre un acord d'idèntiques característiques i objectius, doncs el resultat de la votació al Congrés no és més que el reso de les afirmacions contràries a l'exercici del dret democràtic d'expressar-se, i de l'autodeterminació, fetes recentment -i més que n'hi hauran- per diferents personatges polítics en actiu, polítics a la reserva, comentaristes i periodistes especialistes “en la causa uniforme i centralista”.
A hores d'ara, ens podem imaginar el president de l'Estat espanyol Rajoy -regit per les mateixes normes democràtiques i, fins i tot, reials que Cameron- fent el mateix amb el president Mas ?. Tenim la pregunta i també tenim la resposta: Mentre Londres pacta amb Escòcia i diu que “no es pot retenir un poble contra la seva voluntat”, Madrid prohibeix i amenaça a Catalunya, als catalans i, fins i tot, a la persona del seu President. I es que és molt diferent unió, que vol dir pluralitat. i unitat, que vol dir uniformitat.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
