Pensions , Pensionistes i Jubilacio

Pensions , pensionistes i jubilació .
Constantment , s’escolten i es llegeixen molts disbarats de tots tipus i de tots els temes ; alguns no poden tenir cap transcendència , tota vagada que no tenen cap sentit ni cap argument , fruit de les ganes de parlar i per intentar tenir un mínim de protagonisme ; però hi ha altres disbarats , que per ser exposats per gent de rellevant prestigi i responsables d’entitats i institucions , fan que el disbarat sigui mes greu; s’està debatent la conveniència d’allargar el període laboral fins als setanta anys , argumentant la davallada de contribuents a la Seguretat Social ,amb una demografia preocupant , repercutint als seus ingressos, que en un futur pròxim , pot perillar els sistema de pensions establert al nostre país ; jo de matemàtiques només arribo fins al que em permet els dits de les mans , però el sentit comú em va molt mes enllà, i això es el que manca , tal i com molt es diu , que es el menys comú de tots els sentits; si a la majoria dels obrers de la construcció , del transport, metal·lúrgia , agricultors i ramaders, etc.–-etc.–-, en arribar a seixanta dos anys els poguéssim posar a les oficines dels bancs i caixes d’arreu de l’estat o que tinguessin un treball el qual l’artrosi no els impedís portar a terme la seva activitat, tindria un sentit escoltar tant de disbarat , com el que estic dient jo en aquest comentari; el 90% de la població obrera , en arribar als seixanta dos anys , ja es comença a baixar el rendiment laboral , majoritàriament per l’absentisme ,justificat mitjançant el diagnòstic i la baixa medica, repercutint a l’empresariat , que si això ho prolonguem fins als setanta anys , es pot convertir en un suplici per el sector empresarial.
El que s’hagi allargat l’esperança de vida en una mitjana fins als vuitanta dos anys , no vol dir que sigui un gran èxit , si no va acompanyat de una millor qualitat, des del moment que hi ha moltisims casos que les famílies en son dependents i conseqüents , suportant els desequilibris d’aquesta circumstancia , amb una qualitat de vida que en molts casos no es la que mareig un ciutadà que tota la vida a lluitat i contribuït per un estatus digne; per mes que el govern digui que fa en benefici del benestar, això no arriba enlloc , mentre que per tirar una família endavant , es tingui de tancar la porta per tenir d’anar tots treballar , quan hi ha feina , i si no n’hi ha , encara es pitjor. .
No es poden rebaixar impostos si volem serveis de qualitat i garantits, però sí que es poden reduir despeses , procurant mes rendibilitat en aquells sectors que els seus sous depenen dels pressupostos de l’estat , que vol dir que son diners de tots els ciutadans , i controlar factures i pressupostos , perquè les comissions no encareixin el producte, o perjudiquin la qualitat; que un President de una Diputació , pugui cobrar 98.000 € a l’any, davant dels 14.000 € de la majoria dels ciutadans que tenen la sort de tenir una feina , crec que es vergonyós , i insultant ; de ben segur que no es l’únic cas que mereix una revisió administrativa ; però una vegada mes es fa evident que el polític prioritza els seus interessos ,als dels ciutadans .
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 1-5-2009 T/ 972640762