Adjunto una carta / opinió d'una ciutadana catalana que ha nascut a Catalunya, d'uns 55 anys.
Penso que és una reflexió molt certa i molt adecuada en els temps que estem vivint. Espero que algú se senti identificat amb aquest text perquè parlem de la vida que tenim ara mateix al territori català.
Us deixo llegir-la;
“Indignada i molt! S’omplen la boca dient que a Catalunya s’ha produït una ruptura social, quan des de que tinc us de raó aquí quan cal parlar català es parla i si cal parlar castellà també.
Els dos partits que han causat en aquests moments una ruptura social brutal son Ciudadanos i PP. Concretament Albiol, Arrimadas i Rivera. Han passat tota la campanya electoral parlant de que per culpa dels independestistes/ republicans aquí no es cobraran pensions (quan és el Gobierno español) tot per culpa de Rajoy i els seus al·liats que han buidat la guardiola de les pensions.
Que milers d’empreses marxarien en total si no recordó malament les que han acabat tot el trasllat han estat unes 400. Que les perdues econòmiques serien multimilionaries i han estat al final de 300m€ i escaig. Que perdriem turismo, … han dit de tot.
Han provocat un odi español cap als catalans a través dels mitjans de “comunicación” i negant les evidències de la violencia desproporcionada, de tenir presos polítics i el president a l’exili. Tinc el convenciment que vivim en una dictadura sota l’aplicació del 155, vull una Catalunya no intervinguda i treballant sobretot per aconseguir una República. No vull haver de reprimir el que pensó amb la por de que et puguin denunciar.”
