- Publicitat -
Avui en dia treballar a Catalunya ens surt més car que treballar a segons quina regió espanyola. És un fet i no ens ho podem permetre. Mentre el treballador català s’esforça per arribar a final de mes també veu com els serveis públics del país empitjoren o desapareixen.
Ens calen patronals i sindicats que no tinguin pèls a la llengua. Associacions i portaveus que parlin clar, que posin els números sobre la taula i facin pressió de debò. No ens valen empresaris partidistes, acomplexats o interessats com segons quin dirigent de “laCaixa”, el treballador ha d’anar pel davant i alliberant-nos del llast de l’Estat sembla que viurem millor.
L’altre dia el president de la patronat CECOT, Antoni Abad, tornava a parlar sense embuts i afirmava que “l'Estat no fa el que li toca, que és defensar l'interès general. A Espanya, en el seu conjunt hi ha una qualitat democràtica molt pobre”. Aquestes declaracions les feia en un context on afirmava que l’empresariat català està molt decebut amb el sistema polític actual, i sentenciava recordant que “portem dècades intentant que l'economia espanyola es modernitzi i, per contra, sempre se'ns respon amb l'immobilisme. L'empresariat català no entén que no hi hagi un marc homologable amb Europa. A Espanya des de la transició no es dialoga”.
Tot i aquest clima gris on l’Estat espanyol ens condemna a viure i treballar, encara hi ha indicadors positius, a Catalunya seguim sent pioners en recerca, en creació d’emprenedoria, en recepció i gestió de turisme…
Com bé ha dit el president de la CECOT aquest 2014 és un any “que han de passar coses”, hem de ser oberts de mires i no tenir por a somniar. Construir un Estat propi serà una oportunitat per obrir-nos al món, ampliar mercat, créixer i construir-nos un ferm futur.
Segueix-me a Twitter: @llfeliu
Publicitat
