De nou, amb la reiteració recurrent de l’estupidesa impotent, els Estats europeus han fet de tot per impedir la independència d’una nació europea, actitud infame que van començar amb els països bàltics i caucàsics i en la que van arribar a col·laborar amb el genocidi, vergonya que els desconcerta. De nou, fracassen.
És una seqüència coneguda: una nació europea depenent pren la decisió de independitzar-se, els Estats europeus es neguen i apel·len a algunes mentires i a l’estabilitat (alguns, com Espanya, per no posar les barbes a remollar, i altres per la desídia de la impotència), Amèrica recolza, com sempre, la independència, i el tropell europeu s’acaba alineant, bé per principi democràtic, com els nòrdics i la resta proptestants, bé per no tenir més remei, amb alguna picada de peus residual dels més irrellevants, com Espanya.
És una dinàmica suicida, perquè, ja que no la poden impedir, més els valdria que la independència arribés de la seva mà, no pas de la mà d’Amèrica. També és hipòcrita, perquè mai veiem que aquests Estats es disolen per integrar-se en altres, que s’apliquin a si mateixos les lloances a la dependència que només apliquen als altres. Si tan bo és no ser independent, per què Espanya no disolt el seu Estat i s’integra a França? És el sinó d’Europa, que no perd l’oportunitat de recolzar els carcelers, i la grandesa d’Amèrica, que sempre ajuda a les nacions europees a sortir de la presó. Felicitats, Kosovo. Gràcies, Amèrica. Catalunya ja ha agafat torn.
