Enguany farà 35 anys de la mort del darrer dictador espanyol, i encara ara, malgrat que la toponimia i el nomenclàtor oficial dels carrers de les nostres viles i ciutats és únicament en català, encara hi ha força gent que diu “Paseo de San Juan”, “Provenza” o la “Ciudadela”.
Caldria afegir-hi que tota aquesta gent és hispanoparlant, bàsicament espanyols i sudamericans, però també d’altres estrangers que, per contagi i seguint l’exemple dels espanyols, tradueixen sistemàticament els noms dels carrers de casa nostra.
En el cas dels espanyols residents a Catalunya des dels temps de la Dictadura, la cosa encara tindria la seva explicació, ja que llavors els noms dels carrers eren, per “voluntat libèrrima” únicament en la llengua de trobada i no-imposició que és l’espanyol. Però que els seus descendents, nascuts i criats al nostre país, o bé els nous immigrants que ara viuen entre nosaltres, continuïn encara a hores d’ara traduïnt a l’espanyol noms com ara “Paral·lel” o “Passeig de Gràcia”, no té cap mena de lògica, com no sigui la que ens vol recordar que encara som un poble vençut, sense mots ni sense noms.
Prou trist ja resulta que quan visites certes ciutats i pobles d’Espanya, encara ara t’hi trobis amb joies com CALLE DEL GENERAL FRANCO o PASEO DE PRIMO DE RIVERA, però igual que no seria lògic que si anéssim a Madrid o Londres canviéssim els noms dels carrers, com per exemple, “Oxford Street” o “Paseo de la Castellana” pels seus equivalents en català, “Carrer d’Oxford” o “Passeig de la Castellana”, a casa nostra, la toponímia urbana, sempre en català.
D’altra banda, si visiteu el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, hi descobrireu un munt d’anècdotes que paga la pena conèixer. Així per exemple, sabíeu que les obres de la construcció del Passeig de Gràcia el 1824 van sufragar-se mitjançant una taxa al sacrifici de cada porc durant un període de cinc anys. Potser el Passeig s’hagués pogut dir, més fidelment als seus orígens, “dels Porcs” o “de l’Escorxador”!
Finalment, i una mica relligat amb aquest tema, per quins set sous, les nostres institucions públiques, universitats i la gran majoria d’empreses amaguen els seus orígens i mai no diuen en les seves etiquetes o adreces postals, que Barcelona o Girona, per exemple, són a Catalunya, i en canvi sempre hi posen ben vistosament “Spain” ? De què tenen por, o més aviat, vergonya? Del seu propi país? De la reacció intolerant dels espanyols? O bé, és la conseqüència lògica de ser un poble colonitzat i reprimit fins als extrems de negar la pròpia identitat?
