Participa

(Versió extesa a 3500 caràcters de l'article publicat a “El Punt Avui” el 26-Sep-16) 
Tu saps que Espanya discrimina Catalunya (77% enquesta CEO Ago-14) i voldries poder decidir quin ha de ser l’encaix futur votant (76% CEO Jul-17). També saps que entre Catalunya i Espanya hi ha un conflicte nacional, sigui quina sigui la teva posició al respecte. Però, a hores d’ara, has rebut tanta informació en sentits oposats, que dubtes sobre si votar al referèndum o no. Posant per davant que qualsevol posició és ben legítima, potser és lícit fer algunes reflexions.
 
La primera, totalment òbvia, per veure clar quina és la font última dels dubtes, és fer la senzilla reflexió sobre si hi hauria cap mena de dubte sobre si participar o no, en el cas que Espanya hagués adoptat respecte aquest referèndum la mateixa actitud que el Regne Unit va adoptar envers el d’Escòcia. Si Espanya hagués decidit permetre el referèndum i fer, ben legítimament, campanya pel no, crec que és meridianament clar que ningú tindria cap mena de dubte sobre si cal participar o no, i estaria dedicant el seu temps i les seves energies a decidir el sentit del seu vot. Així doncs, la causa última dels dubtes sobre la participació venen exclusivament del fet que Espanya ha intentat per tots els mitjans possibles impedir-ne la seva celebració, no de l’objecte específic del referèndum.
 
La segona, també obvia, és que hi ha una raó extremadament poderosa per anar a votar: que és un tema crucial. Possiblement no hi ha cap altra qüestió política més important en la vida de les persones. I tu tens la teva opinió, amb dubtes o sense. I et pot quedar cara de moniato en veure que el resultat és el contrari al que tu volies, sense tu haver-hi dit la teva. Si surt que sí, i no la volies, perquè el país posarà la directa cap a la independència, sense cap cap aturador. Si surt que no, i la volies, perquè haurà passat l’oportunitat de la teva vida. No hi haurà segones oportunitats.
 
La immensa majoria de la societat desitjaria un món en pau i sense guerres, una causa primordial de les quals són els conflictes nacionals. En aquests moments Catalunya, seguint les passes de l’Índia sota el lideratge de Gandhi, està intentant aportar un nou exemple al món de que aquests conflictes es poden resoldre de manera pacífica, demanant als seus ciutadans, democràticament i pacífica, si volen la independència. Espanya sempre ha dit que sense violència es podia parlar de tot, i els catalans ens ho hem cregut. Si el referèndum català conclou amb èxit (independentment del resultat), Catalunya haurà establert un precedent més al món de que és possible resoldre conflictes nacionals pacíficament, encara que el estat matriu no ho vulgui, demostrant que la violència no és l’únic camí possible. I aquesta és la tercera reflexió: participar en aquest referèndum significa donar suport, de l’única forma que realment compta – participant-hi – a una manera de fer que podria tenir un impacte crític a l’hora de fer néixer un món amb menys guerres.
 
La darrera reflexió és que, que tots puguem tenir ara aquesta oportunitat única, no és de franc de cap de les maneres. La maquinaria repressiva de l’estat espanyol ja ha deixat molt clar que hi haurà conseqüències econòmiques descomunals i possibles detencions i presó per tots aquells que, amb el seu compromís individual, han fet un pas endavant i han decidit assumir els riscos personals que comporta fer possible el referèndum. Ells i elles han pres aquesta decisió lliurement, però a mi em sembla que l’impacte que pot arribar a tenir per tots ells, ens hauria de donar un impuls addicional a tots plegats per a participar, per tal de no pagar amb menyspreu l’elevat sacrifici personal que tots ells ja han assumit.