L’escola pública del Principat sempre ha estat un referent per a les Illes en molts aspectes: la innovació i la renovació pedagògiques, les escoles d’estiu, les colònies escolars, l’escola activa, la immersió lingüística, l’escola en català, etc. Darrerament no ho és tant, i això ha anat augmentant a partir de les actuacions de l’actual conseller Maragall, que va aportant canvis a l’escola, que a parer meu no tenen res a veure amb aquella escola que tant de prestigi va impregnar a la seva pràctica. Alguns aspectes de la LEC són directrius provinents dels qui manegen un neoliberalisme ferotge, que és el responsable que ens trobem en la situació de crisi actual i de canvi climàtic. I ara sembla que es vol catapultar l’escola cap a aquest model equivocat de societat competitiva, consumista i classista.
De totes maneres, la meva intenció no és parlar de l’assoliment d’excel•lències escolars, fet que em sembla ridícul, sinó d’horaris i calendaris que marcaran, marquen i han marcat la tasca que es realitza a les escoles. En primer lloc ha de quedar clar que la meva exposició no tendrà res a veure amb el fet que l’escola hagi de ser una guarderia, que s’encarrega de tenir els al•lots a l’aixopluc quan els pares i mares fan feina. Em referiré al que hauria de ser l’escola, on actuen bàsicament els infants, el professorat, i els pares com a educadors, i no com a treballadors o productors socials.
El primer canvi d’horari es va realitzar fa uns anys, quan es va afegir una sisena hora a l’horari de primària. Aquesta hora no és ni era necessària. Cinc hores de dedicació plena a l’aprenentatge escolar són més que suficients, la sisena hora és molt necessària per complementar la formació fora de l’horari escolar. Aquí, a les Illes, fa quaranta o cinquanta anys s’utilitzava aquesta hora com a repàs, s’allargava una hora més, i es cobrava. Era el temps en què els mestres cobraven sous de misèria. Es va eliminar i no va suposar cap problema, sinó tot el contrari, l’escola va funcionar millor. Una sisena hora potencia l’escola guarderia (l’infant estarà guardat una hora més). Es va consultar l’escola per adoptar aquesta mesura? O se cercaven vots fàcils? Hi va consentir el professorat perquè no se’ls allargava el seu horari? Qui va pensar amb els i les alumnes?
Ara es vol començar a principi de setembre, i per compensar, s’afegirà una setmana de descans durant el mes de febrer. Si s’argumenta que les escoles no estan preparades per a les altes temperatures estacionals, se senten frases ben patètiques a les tertúlies on hi ha persones que es creuen saber-ho tot de qualsevol tema. No es torna a pensar en l’infant, i també es deixa de banda la consulta a les escoles sobre la conveniència o no d’aquesta mesura. S’actua com a l’exèrcit, que avui els avisen que demà partiran cap a Afganistan, a la guerra, en missió de pau.
Allà on hauria de ser valent el conseller és a la declaració de jornada continuada per a infantil, primària, secundària i batxillerat. Després d’haver experimentat molts horaris, fins i tot classes els dissabtes matins i horabaixes, i lliurar els dijous horabaixa, horaris de sis hores i mitja a l’escola privada, etc., el millor horari existent per al professorat i per a l’alumnat és el de jornada continuada. A infantil i primària, de cinc hores. I a secundària i batxillerat, s’han de col•locar els horaris entre les 8 i les 15 hores. Així queda temps per dedicar-se a fer altres activitats, complementar la tasca escolar, descansar, fer vida familiar, dedicar-se a la lectura i no tenir temps perdut, ni haver de dedicar-se a tasques escolars sense haver acabat de fer la digestió. A les Illes, la major part de l’escola pública i gran part de la concertada es fa en horari de jornada continuada i l’èxit és espectacular. L’adaptació familiar ha estat completament normal.
Sobre possibles problemes que poden tenir les famílies, tots queden resolts. Es pot continuar dinant a l’escola, una vegada acabada la jornada escolar, i, especialment a infantil i primària, es pot allargar la jornada fins a l’horari normal fent activitats extraescolars. Només fa falta la implicació d’alguns pares i mares. Així que per als pares preocupats per la seva feina, han de saber que qualsevol infant pot sortir de casa seva abans de les 8 o les 9 hores (dependrà de l’hora de començament) i pot tornar a casa més tard de les 17 o les 18 hores (també tot depenent de l’horari que s’acordi), però a part de la classe normal, ja haurà pogut aprendre també informàtica, mecanografia, esports, ball o el que sigui. Aquesta és la vertadera revolució de l’horari escolar. I sempre que l’escola hagi pogut participar en el debat del seu horari i del seu calendari. L’horari del treball a la societat també haurà d’anar cap aquí en un futur no massa llunyà.
