Parlar per parlar

La cimera per potenciar el diàleg entre partits catalans ha acabat amb un resultat que la portarà a la irrellevància extrema com a mínim en un futur proper. La principal conclusió és que els quatre grups que hi han assistit (JxCat, ERC, comuns i PSC) han acordat que cal trobar una solució política per a aquest conflicte, i que cal continuar aquest tipus de reunions. Res més. Els grups independentistes i els comuns han mostrat sintonia de cara al referèndum -en aquest sentit, és de destacar que els comuns hagin proposat pactar els termes d’un referèndum al Parlament per després portar-ho a Madrid, el que seria un déjà-vu en tota regla-. Al seu torn, els socialistes s’han mostrat tan contraris com sempre a un plebiscit, i advoquen per canviar la Constitució i l’Estatut. En qualsevol cas, parlar per parlar, res de nou. L’única esperança és que aquesta iniciativa s’allargui i acabi donant algun fruit, però les possibilitats són mínimes. Mentrestant, la CUP, el PP i Ciutadans no hi han assistit. Els d’Inés Arrimadas afirmen que els socialistes estan “blanquejant” els independentistes i continuen considerant com a “violència” el fet que Arran hagi tirat pots de pintura a casa de Llarena -continuen fent esforços per posar amb calçador l’argument de la violència per posar por a la gent i per intentar forçar una Catalunya trencada i amb terrorisme com els d’ETA.