L’increment del dèficit públic és responsabilitat directa de qui i com el marca, de qui te els quartos, els administra i els distribueix. Qui utilitza els mitjans de que disposa mai pot ser el màxim responsable del resultat. Com ha dit en una entrevista a RAC1 l’ex-secretari general d’Economia i Coneixement, Albert Carreras “Acusar Catalunya i el País Valencià és ben bé treure’s les puces de sobre”.
Brussel·les marca un dèficit a l’Estat, i l’Estat, per la seva estructura territorial, el reparteix, majoritàriament, a les Comunitats Autònomes. Amb la mínima part de dèficit que es queda es permet, entre d’altres disbarats, decretar una rebaixa fiscal uns mesos abans del 20D, només per motius electorals, tot i la reiterada advertència de la Comissió Europea de la inconveniència d’aquest mesura.
A més, Carreras a recordat que, cenyint-nos directament al que ens afecta als catalans, l’Estat no ha reformat el model de finançament, cosa que s’havia de fer abans del 2014, més que res per actualitzar els ingressos fiscals, i que Catalunya va ser la primera en aplicar les retallades i ja no pot gastar menys.
En la mateixa línia s’ha expressat a Catalunya Ràdio l’actual secretari d’Economia, Pere Aragonès, matisant que les comunitats autònomes han de fer tot l’esforç quan tenen al seu càrrec les despeses més bàsiques.
En relació al dèficit actual de Catalunya, Aragonès ha aclarit que la Generalitat encara té pendent de cobrar la disposició addicional tercera de l’Estatut, a banda dels impostos dels catalans que l’Estat ha de retornar per la liquidació dels exercicis, des del 2014.
O sigui que, senyor Montoro, no fa cap favor pagant -a l’últim respir- els farmacèutics catalans, ni “deixant-nos” els nostres diners via el F.L.A. i, abans de dir el que ha dit recentment, hauria de mirar-se al mirall i preguntar-se si no li pot caure la cara per terra si diu això en roda de premsa.
Vegi com, fins i tot l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal, li rebat els seus arguments per culpar les autonomies, especialment Catalunya, de la desviació del dèficit públic, i atribueix a l’administració central i a la Seguretat Social la diferència de 10.000 milions d’euros respecte les previsions dictades per Brussel·les.
Pensi que la caixa no és seva si no que és de tots i en el sou que tots li paguem està la responsabilitat de gestionar-la. Preguntis: Qui incompleix davant d’Europa i España ?.
