Estem tan malament que els fets han estat substituïts per paraules. Tothom parla, no per donar explicacions i solucions sinó per justificar la seva ineficàcia i fins i tot la seva ineptitud.
Sentir parlar els polítics i fer-ne cas ha estat sempre una actitud d’alt risc. Tothom ha viscut dotzenes de vegades actuacions contradictòries amb les propostes amb les que el polític de torn afalagava els seus probables electors i seguidors.
Per justificar-nos ens hem dit que el de dalt no sempre fa el que vol. La tragèdia és que ara no fan ni lo que volen i molts ni tant sols lo que poden.
Sentir les darreres declaracions del ministre espanyol d’Hisenda Cristóbal Montoro, indignes de qui per definició ha de ser servidor (ministre prové del llatí ministrare que vol dir servir), amb arguments prepotents i insultants per a Catalunya demostren fins a quin punt l’incapacitat per detectar els problemes i, no cal dir-ho, per solucionar-los domina la situació política actual dins l’estat espanyol.
Cada vegada ha de ser més clar per a tothom que l’única sortida per Catalunya és la que el Col·lectiu Emma ha publicat amb l’adhesió de quaranta personalitats catalanes que jo crec de lectura obligada.
