En el seu diccionari, Pompeu Fabra, defineix als paràsits com les persones que viuen a costa dels altres. També són aquells que gràcies a una circumstància extrema -en aquest cas la pandèmia del coronavirus-, mantenen els seus privilegis en contra de la voluntat popular. Normalment defugen ser apartats de les seves funcions públiques. N’hi ha de totes classes i condicions. Reis, polítics, prohoms de l’esport, sobrats i, fins i tot, corruptes disfressats de xais. Com són molts els beneficiats per l’estat d’alarma en seleccionaré un parell dels més significats.
L’escàndol més important protagonitzat per aquesta banda de corruptes és el de Joan Carles I, nomenat a dit per Franco. L’emèrit va mantenir sempre una carrera de robatoris, amb el salconduit constitucional que l’alliberava d’anar a la presó, gràcies a la immunitat penal que li atorga la Carta Magna. Va passar de ser pobre de solemnitat a esdevenir en un dels deu magnats més rics del món. Pocs dies abans de la pandèmia, es va saber que havia dipositat 100 milions de dòlars, donats pel rei Abdullah de l’Aràbia, al banc Mirabaud de Ginebra. Dies després va ingressar 65 milions en un banc de les Bahames, a nom de la seva amant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
Considerant que el monarca ‘campechano’ va actuar com a particular -no com cap d’estat-, hauria hagut de ser jutjat per blanqueig de capital, possessió de diners a l’estranger i eludir el pagament d’impostos. Però la Covid-19 ho ha impedit. Tant els jutges com els mitjans de comunicació i la ciutadania tenen altres qüestions que els preocupen més. La continuïtat de la corona segueix estant en mans de la justícia, però la pandèmia ha impedit iniciar un procés. Una condemna al rei emèrit per corrupció, hauria exhaurit la institució de la monarquia.
Quim Torra tampoc va ser elegit pel poble. El va nominar Carles Puigdemont perquè es fes càrrec de la Generalitat, i afermes el problema del procés, quan se’n va anar cap a l’exili i la resta de mandataris empresonats. Va anteposar el patriotisme al sentit comú. Quan es va produir el coronavirus, Torra, va utilitzar la pandèmia per fer política. “Enmig del cataclisme de la Covid-19 – va publicar ‘Le Monde’ fa pocs dies – el president intensifica el seu atac contra el govern de Madrid”. L’última bajanada l’ha dit a Catalunya Ràdio: “l’autodeterminació és l’únic tema que m’interessa, i no em puc entretenir amb d’altres de menor prioritat”.
Però el pitjor de tot ha estat la querella presentada contra Torra i la consellera Vergés per la falta de llits a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell i la denegació d’apertura del de campanya muntat per l’exèrcit. El jutjat núm. 5 de Manresa ha arxivat el cas. Ha dictat acte de sobreseïment del delicte d’homicidi amb imprudència greu del que se’ls acusava la qual cosa és processament correcte per falta de competència funcional. Tant Torra com Vergés són aforats. Els ha d’investigar i, en tot cas, jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no un simple Jutjat d’instrucció. S’ha de remetre les diligències al Superior perquè sigui allà on es resolgui. Si els fets de la querella fossin certs i constituïssin un il·lícit penal, ens trobaríem en mans d’un parell d’eixelebrats fora de mida.
Crec que Torra ha perdut el sentit de la realitat. El poble, que és savi, s’ha adonat que no sap governar, que la seva actuació no ha estat més que la posada en practica d’una obsessió. Per fi, la gent ha entès que tan ell com els seus deixebles més fidels, els consellers Buch, Budó i Vergés, quan llencen improperis populistes contra la mala actuació del govern central per combatre el coronavirus, no plantegen alternatives per lluitar contra la pandèmia. Solament ho fan per guanyar adeptes a la causa o perquè, no es descobreixi la seva incapacitat i baix nivell. En definitiva enganyen als seus votants, originant un estat de depressió patològica, i de desconcert generalitzat.
Ara ho fan una mica millor. Llegeixen literalment les comunicacions del President Puigdemont encara que, de tant en tant, profereixen algun exabrupte. Meritxell Budó ha afirmat, ‘que hi hauria menys morts si hi hagués independència’. Per resoldre aquesta discriminació que segons ells pateixen han decretat un seguit de mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia. Una de les més rellevants és l’augment de les pensions que cobren els expresidents’. Com diria en Raimon, ‘nosaltres no som d’eixe mon’.
