Papers o Renfe! vs. Papers i Renfe!

Aquesta setmana la Comissió de la Dignitat ha estat capaç de reunir més de 12.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona en un acte per dir “Prou” a l’immobilisme del govern espanyol (dels govern espanyols) respecte al retorn d’uns documents que en qualsevol país normal des d’un punt de vista democràtic ja fa anys que serien en mans dels seus legítims propietaris.

Un cop més el catalanisme ha mostrat la seva capacitat mobilitzadora per fer front a una agressió del nacionalisme espanyol. Igual que en la manifestació del 18-F per reclamar el dret de decidir, o en la campanya “No al PHN” per aturar el transvasament de l’Ebre, o en la recollida de mig milió de signatures per al reconeixement de les seleccions nacionals, hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Com gairebé sempre.

Llàstima, però, que aquesta setmana la majoria de ciutadans del nostre país estiguin molt més pendents d’un altre tema com és el problema (aquesta paraula és queda curta) de la Renfe en el seu servei de Rodalies. Vaja que la mateixa eficàcia que hem demostrat a l’hora de reivindicar i mobilitzar gent pel retorn del papers ha estat ineficàcia a l’hora de parlar d’un tema com és el transport públic. Com gairebé sempre.

Potser el problema és que realment per a molts independentistes és més important la derrota del Fernando Alonso a la F1 que no pas el caos de Renfe. I això, a mi em sembla dramàtic, o com a mínim em sento molt allunyat d’aquesta forma de pensar. Mentre dediquem més temps a analitzar els percentatges de la Conferència Nacional d’Esquerra, o el “share” de l’entrevista d’en Carod-Rovira a TVE, o a alegrar-nos de les derrotes de la selecció espanyola o del Fernando Alonso que no pas a preocupar-nos de qüestions com el transport o l’habitatge no anirem enlloc.

L’independetisme ha de tenir propostes pròpies, concretes, precises, viables i creïbles sobre els temes que més preocupen a la gent del país. A aquella gent que volem que l’any 2014 voti a favor de la construcció d’un estat català modern, europeu, solidari, republicà, integrador i sostenible. El dia que l’independetisme sigui capaç d’omplir el Palau Sant Jordi per reclamar una gestió eficaç dels transport públic estarem més a prop del nostre objectiu.

Hem de ser tant eficaços reclamant el retorn dels Papers com el traspàs de Rodalies, sinó anirem coixos com a projecte. Si varem ser capaços d’omplir els carrers de Barcelona per reclamar el “Dret de decidir” també hem de ser capaços d’omplir-los per reclamar que els trens arribin puntuals. Hem de ser capaços de sortir al carrer i cridar “Papers i Renfe”, ja que les dues reivindicacions són la mateixa. Molts dels que reclamem el retorn dels papers ja ho sabem, ara cal que també ho entenguin els que reclamen un millor transport públic.