Panic al futur

                                                         Pànic al futur
Sempre hi a hagut i continuarà havent-n’hi  perquè el mont funcioni  rics i pobres; però ara som en un punt que cada dia el ric es mes ric i el pobre mes pobre , i això de ben segur que ens portarà allà on no tindríem de voler anar mai , perquè de les lluites per les llibertats , ja sabem el resultat obtingut , però de la lluita per apaivagar la fam , i per els drets a la supervivència , encara ho hem de descobrir , i espero que el seny , s’imposi a la cobdícia del capitalisme .
El capitalisme radical , esta portant el planeta  a la fragmentació de la societat , quan s’ha intentat implantar una globalització, que no es acceptada per els sectors mes humils; però si que s’aconsegueix desestabilitzar la convivència , constrenyent constantment a la societat que viu i vol viure del seu treball.
D’aquesta fragmentació , en deriva el sector capitalista , el sector del treball i el sector de la fam; la fam per si sola no te cap perspectiva de futur per sortir de la situació en que el capitalisme l’a sotmès; el sector treball es troba entre la fam i el capitalisme , que ambdós l’obliguen a intentar aconseguir una rendibilitat que els permeti ajudar a apaivagar la fam , suportant la pressió del capitalisme , que exigeix garanties a canvi de suport econòmic , que en aquests moments , nomes el tenen els empresaris que de una manera o altre , estan vinculats en el mateix sector fragmentat del planeta.
 Els governs , moguts i influenciats per el poderós “ Don Dinero “ , estan farcint d’impostos i de mesures innecessàries , als ciutadans , per satisfer els desitjos dels poderosos , que maneguen el mon financer i en especial la banca. No vull creure que siguin tan ineptes , que no sàpiguen per on s’ha de començar per endegar la reactivació laboral, desprès de la gran manifestació dels “indignats”, , i que en aquests moments ja a tingut repercussions a l’altre costat de”la bassa”, buscant les pessigolles a l’Obama, director del monstre del capitalisme .
Algú a esbrinat , qui son els principals accionistes de les entitats bancàries , a les quals es destinen aquesta astronòmica xifra de milions d’euros que es fa ballar d’un costat a l’altre , i que tots surten dels impostos dels obrers?.
Algú serà capaç de rebaixar els sous dels expresidents i Presidents de les Diputacions , Consells Comarcals , Governs i  desprès suprimir aquestes institucions farcides de simbolismes innecessaris i d’especuladors amb pressupostos d’escàndol per mantenir endollats.?. Si no extirpem aquest càncer, no aixecarem el cap mai mes.
  Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà 6-X-2011     T/. 972640762