Paluzie escomet contra el 10 d’octubre

Amb el país ple de tetrabromofluoresceïna groga tant a fanals, rotondes, tanques, balconades, i d’altres elements de la via pública reclamant la llibertat dels presos polítics, i els afins a Ciutadans -esperonats pels seus líders- intentant eliminar aquesta simbologia amb agressivitat, com si fossin ordes d’orcs adolorides en el seu orgull testosterònic per una operació de fimosi mal feta; la notícia de la ‘República Digital’ ha agafat a tothom a contrapeu, i les reaccions han estat variades i ben escumoses com correspon a l’estiu. Des de qui s’ha entusiasmat amb el projecte, ja que creu que pot ser molt escaient, fins a l’altre extrem, que ha activat des del primer moment el tallafoc: “això és més processisme”. No sabem, doncs, si aquest serà l’eix central de la conferència que Quim Torra pronunciarà el 4 de setembre (segons hem sabut avui) mitjançant la qual pretén fixar el nou full de ruta de l’independentisme. Molta gent ho demana, però se’ns fa difícil creure que ara mateix es pugui concretar res, amb tantes coses a l’aire com hi ha ara mateix; sense anar més lluny el judici que s’ha de produïr a la tardor als líders independentistes. Només esperem que el president Torra no faci volar coloms i expressi postulats que siguin raonables, més enllà de seguir omplint d’aquesta eosina groguenca el país, com els situàvem al principi. De moment, qui ha dedicat unes paraules força més crítiques avui a l’Universitat Catalana d’Estiu és la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que ha explicat que l’entitat que aleshores encara no presidia el 10 d’octubre de 2017 hauria d’haver pressionat al carrer per no permetre que Puigdemont consumés el gran fiasco d’aquell dia: declarar la independència i suspendre-la vuit segons després, davant de més de mil periodistes, cedint la iniciativa a l’Estat espanyol i obrint les portes de bat a bat a la repressió que ara plorem. Les paraules de Paluzie són un dard a l’ANC de l’ara empresonat Jordi Sànchez, que les sentim doloroses per la situació del nostre estimat prologuista, però benvingudes perquè la crítica és raonable en aquesta ocasió. No deixa de ser una realitat que l’entitat independentista ha acabat anant a remolc de les decisions dels polítics, i això l’ha desgastat. No sabem però si Paluzie serà capaç d’invertir la tendència o la situació acabarà col·lapsant l’entitat.