Avui, mentre repassava la premsa digital i de mica en mica anava indignant-me, he recordat un poema de l'enyorat Vicent Andrés Estellés. Diu així:
“Mentre escric aquest cant,
aquest cant o memorial,
i seguia solcs i camins
i dictava prosperitats,
ha esclatat una altra polèmica
que ignore quan acabarà.
No és polèmica exactament;
és indocta barbaritat.
Altra vegada – una altra encara –
es posa en tela de judici
des d'on vindrà el nostre idioma;
(per què en diem País Valencià)
per a mi resta tot ben clar,
però pense molt en el poble
sacsejat d'una banda a l'altra;
pense en aquest poble exitat
periòdicament per forces
que tot recorrent a sofismes
sembren confusió i sal,
altra vegada el fet d'escriure
honestament en català
(i dir amb orgull País Valencià)
se'ns ha tornat una batalla”
(Mural del País Valencià I, pàg 119)
I l'he recordat arran dels darrers esdeveniments al voltant de la utilització del terme País Valencià. És una vergonya, una més per als valencians!, que el Consell mateix, el Govern del president Alberto Fabra, així com altres governants del PP com l'alcalde de Montcada, censuren la utilització de País Valencià, tot i perseguint i acusant a aquells que el fan servir.
Aquesta actitud fatxenda i inquisitorial és una prova més del tarannà i de l'actitud poc respectuosa d'aquesta gentola que ens està governant des de 1995. Periòdicament, quan els interessa, trauen al carrer la guerra dels símbols per alçar una polseguera que amague les vergonyes de la seua política corrupta i antivalenciana.
És per això que el Govern català, en les suposades negociacions amb el Govern valencià per poder veure TV3 al País Valencià, no hauria de cedir al xantatge sobre els trets d'identitat dels valencians.
