- Publicitat -
Si no arribem a bon port pel que fa a la nostra Independència, potser no caldrà donar la culpa a tots als que des de l'altre costat, ens insulten i posen tots els bastons a les rodes que poden. Hem de mirar dins de casa nostra, on ens trobem amb personatges que ens volen fer caminar per un camí ple d'entrebancs. Tota la nostra història és plena de personatges amb dubtes per a prendre una resolució en moments importants de la nostra vida, i podent agafar el camí més directe han donat moltes voltes abans no s'han decidit, i així tot sovint hem caminat per camins que tenien de ser rectes i han estat ple de giragonses i vacil·lacions.
On s'ha vist que en un país que vol marxar i fugir de l'opressor, la presidenta d'un moviment civil com l'Assemblea Nacional Catalana hagi d'enviar una carta al President de Catalunya, a la Presidenta del Parlament i als representants del poble votats per nosaltres, per demanar que participin a la Via Catalana per la Independència?
Volen o no volen un Estat propi? Sembla que sí però són uns cagadubtes!
Volen o no volen un Estat propi? Sembla que sí però són uns cagadubtes!
No cal dir que des de fa temps encapçala aquesta nefasta classificació, alguns membres d'Unió, amb el senyor Duran Lleida i la senyora Gispert al davant. Perquè no diuen clar i català, que no volen la llibertat del nostre poble? Fer la “puta i la ramoneta” com fan cada dia, és ser uns cagadubtes en grau superlatiu.
En aquesta llista de cagadubtes també hem de posar els senyors d’Iniciativa-Verds, amb el setciències Herrera i la figaflor Camats al capdavant; i ara els hi vol fer companyia amb les seves declaracions el caragirat del Boada, carregant contra la Via Catalana amb arguments semblants als del PP i Ciutadans. En principi semblava que estaven per l’Estat propi i voler l’autodeterminació de Catalunya, però últimament sembla que s’han passat al gremi dels cagadubtes.
Perquè la necessitat de passar llista, de qui anirà i qui no, en aquesta Via Catalana del dia 11 de setembre? Ha sigut organitzada per una organització civil com l’ANC i els polítics haurien de mantenir-se al marge segons les seves conviccions, sense donar més importància per part nostra de la seva assistència o no. Si hi volen participar, són ben lliures de fer-ho com a ciutadans normals o com a polítics. Alguns polítics ho faran i això vol dir que volen la nostra alliberació, fins a aconseguir la nostra Independència. Per això crec que el nostre President hi hauria d’assistir. O és que tot el que diu és pur teatre i ens està embolicant la troca perquè busquem el desllorigador de tot plegat, i amb el temps hàgim de veure que tot ha sigut una presa de pèl?
Per què això és el dubte que podem tenir després d’escoltar les paraules que ahir va dir contestant a les preguntes de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio.
Sap el senyor Mas que les vies possibles del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el govern central no en voldrà ni parlar i que tot seran negatives. Així doncs, perquè uns cants de sirenes que duren des de fa segles, esperar que aquesta vegada sonin com cants celestials? A vegades penso que tenim uns polítics que són tots ells uns passerells, que no han après res de les patacades que hem rebut durant tota la nostra història.
Amb la cançó de sempre, del pacte, de la pedagogia i de voler ser simpàtics, no veuen que al final sempre acabem abaixant els pantalons.
Tots els que volem la nostra Independència, hem de recordar al nostre President que no podem esperar el 2016.
Mas diu que vol deixar el marge de temps fins aquest 2016, per arribar a aquestes eleccions amb una situació econòmica diferent, millor que no l’actual. De veritat pensa això senyor Mas? Fa temps que el govern català està queixant-se que no poden tirar endavant els pressupostos per culpa del govern central; que han de fer retallades perquè no arriben diners del govern central; que amb els 16.000 milions que no tornen a Catalunya aniríem molt millor.
Sap el senyor Mas que les vies possibles del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el govern central no en voldrà ni parlar i que tot seran negatives. Així doncs, perquè uns cants de sirenes que duren des de fa segles, esperar que aquesta vegada sonin com cants celestials? A vegades penso que tenim uns polítics que són tots ells uns passerells, que no han après res de les patacades que hem rebut durant tota la nostra història.
Amb la cançó de sempre, del pacte, de la pedagogia i de voler ser simpàtics, no veuen que al final sempre acabem abaixant els pantalons.
Tots els que volem la nostra Independència, hem de recordar al nostre President que no podem esperar el 2016.
Mas diu que vol deixar el marge de temps fins aquest 2016, per arribar a aquestes eleccions amb una situació econòmica diferent, millor que no l’actual. De veritat pensa això senyor Mas? Fa temps que el govern català està queixant-se que no poden tirar endavant els pressupostos per culpa del govern central; que han de fer retallades perquè no arriben diners del govern central; que amb els 16.000 milions que no tornen a Catalunya aniríem molt millor.
I deixant transcórrer tres anys fins al 2016, per celebrar unes eleccions plebiscitàries, creu el nostre President que estarem en una situació econòmica millor?
Explica Pilar Rahola en el seu llibre “La màscara del rei Artur”, que un dia a la televisió de Sant Vicenç dels Horts li van preguntar al president Mas: De què li ve, això de la política?, i la resposta va ser: “No vaig tenir cap vocació de jove. De fet, mai em vaig imaginar dins de la política. Va anar venint, m’hi vaig anar trobant, em vaig anar embolicant i, quan vaig adonar-me’n hi estava ben ficat. Ja no veia com sortir-me’n”
Doncs diria al senyor Mas que si vol complir aquest full de ruta que proposa, veurà com no hi estava tan ben ficat dins de la política i també veurà com no cal que es preocupi per sortir-ne, doncs serà el poble que en votar el farà fora sense adonar-se’n. Recomano a CiU que no cal que es presenti a aquestes futures i llunyanes eleccions plebiscitàries del 2016, doncs entre el botifler del Duran i el cagadubtes del President s’hauran carregat el partit. Políticament estarien acabats.
Doncs diria al senyor Mas que si vol complir aquest full de ruta que proposa, veurà com no hi estava tan ben ficat dins de la política i també veurà com no cal que es preocupi per sortir-ne, doncs serà el poble que en votar el farà fora sense adonar-se’n. Recomano a CiU que no cal que es presenti a aquestes futures i llunyanes eleccions plebiscitàries del 2016, doncs entre el botifler del Duran i el cagadubtes del President s’hauran carregat el partit. Políticament estarien acabats.
Ara, que ben pensat potser ens aniria millor que fos així. Hi hauria la possibilitat que ERC aconseguís la majoria absoluta i ens alliberéssim dels cagadubtes, que la nostra història sempre ha sofert. Si aquest camí proposat pel senyor Mas es fa realitat, potser la història el recordarà com el cagadubtes més gran de Catalunya.
Nota: No penseu el que heu estat pensant tot llegint aquest article, que sóc un militant d'ERC. Ja vaig dir en un altre article meu, que mai he sigut militant de cap partit i que el meu vot ha sigut compartit per CiU i ERC Més per Convergència i Unió que no pas per Esquerra Republicana.
Publicitat
