El Gran Diccionari de la llengua catalana defineix la paraula “bocamoll” com a: persona que diu fàcilment allò que caldria callar.
Al nostre país i també al país dels castellans, els bocamolls i bocamolles, és una espècie que floreix per totes bandes.
Tots sabem que en general els humans ens agrada xerrar el que és necessari i el que no ho és, però hi ha persones que no tenen mesura i repeteixen les coses que ja han dit o explicat diverses vegades, fins a l'esgotament i fer-se pesades com un plom.
Si agafem les hemeroteques de qualsevol diari des de fa dos anys fins al dia d'avui, veurem que ens han dit mil vegades que la consulta no se celebrarà. Des de la Camacho del PP, passant pel Navarro exsecretari del PSC i continuant pel Iceta, secretari actual; des de membres de Ciutadans; des dels principals membres del PP i PSOE; des d’escriptors i vulgars xarlatans de les tertúlies de ràdios i televisions; des de visionaris i profetes que ja saben el que passarà. Tothom sap el futur i saben segur que no podrem votar, des del “rei” imposat a la força i fins a l'últim xitxarel·lo.
Així i tot, si tots vosaltres sabeu el que passarà el 9 de novembre, perquè ens ho repetiu dia sí i dia també, que no hi haurà consulta? Perquè esteu preocupats? Perquè no calleu d'una vegada, i espereu que arribi el dia fixat per la consulta, feu la vostra vida quotidiana i tal dia farà un any, ja que segons vosaltres el 9 de novembre no succeirà res a Catalunya?
Altres persones no repeteixen les frases fins al cansament, dient sempre el mateix, però encara que només les diguin una sola vegada demostren ser uns “bocamolls o bocamolles”. Polítics i no polítics van escampant a cor que vols, frases ximples que no porten enlloc i que són veritables collonades.
Frases com:
“Rajoy s’enfronta a un cop d’Estat el 9-N”, ha dit el que es fa passar per escriptor, Martínez Campos, que en realitat és un militar retirat que havia estat cap de La Legión a Ceuta. Amb això ja està tot dit. Que podem esperar d’un nostàlgic del franquisme? Que sigui un bocamoll!
“El Tribunal Constitucional ha de fer d’àrbitre sobre la consulta” Aquesta frase és del conseller Santi Vila que ja porta unes quantes declaracions inadequades. O sigui que el conseller Vila, com sap que aquest arbitratge serà contrari a Catalunya, ens vol dir que no està d’acord amb la consulta. Doncs que hi fa assegut a la taula del Govern Català, on s’està gestant la independència de Catalunya?
El nostre President, ja hauria d’haver acceptat la seva dimissió.
“La decisió final del 9-N la prendrem des de Catalunya”, ha sigut la resposta immediata del Senyor Rull, al seu company de partit, Santi Vila. Un altre que hagués pogut callar, però no, s’apunta als bocamolls. Podia haver dit les mateixes paraules directament al conseller, sense que sortissin a la premsa, però noi!, a la casa gran del carrer Còrsega, embolicar la troca deu ser l’esport més de moda.
“El 9-N no hi haurà consulta”, ha dit la Sánchez Camacho per enèsima vegada.
La cantarella repetitiva d’aquesta senyora demostra que el seu discurs és tan pobre, que no sap pronunciar altres paraules que no siguin amenaces i condemnes, a tot el que sigui contrari al seu ideari d’una Catalunya oprimida.
“No avancem esdeveniments. Anem pas a pas. Quan ens prohibeixin la consulta ja mourem fitxa”, frase ambigua pronunciada per un dels botiflers d’Unió, Sánchez Llibre. Ja sabem quina fitxa mouran. Com que no podem fer la consulta haurem d’anar a Madrid, cinquanta vegades o les que calgui, a parlar d’una tercera via impossible. I qui dia passa any empeny. Oi, Sr. Sánchez Llibre?
“Si Catalunya s’independitza, no enyoraré res d’Espanya”. El David Fernández de la CUP, ha dit aquesta rucada i que podia haver callat. Preguntaria al David: ¿que potser enyora alguna cosa d’Espanya abans de la nostra independència? Perquè un servidor d'ençà que tinc ús de raó, no he enyorat res d’això que en diuen “espanya”. Si ha dit aquesta frase, ha sigut per què es creu molt important, com si ell tingués l’exclusiva de les frases poca-soltes.
“La diferencia entre CiU i CUP és la mateixa que entre la duquessa d’Alba i un jornaler”. Aquesta “collonada” que ha sortit de la boca del David, és per a llogar-hi cadires. Perdona David, però si has arribat a la política per a dir les mateixes bajanades que altra gent, amb molt mala consideració per part meva, val més que no arribis gaire amunt en el món de la política.
“Explicaré la logística del 9-N als partits pro consulta” Tenia la Sra. Ortega fer saber aquesta notícia a la premsa? No calia, ja que sabent els bocamolls que corren dins dels partits polítics als quals vol explicar aquesta logística, on sempre hi ha algú a punt de xerrar més del compte, no trigaria gaire a escampar-se “Urbi et Orbi”.
“El procés produirà “petits sacrificis”, com els possibles retards en el pagament de les pensions o les nòmines”. Paraules pronunciades en la 46a edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, per Anna Simó d’ERC. Com podem veure fins i tot al partit més coherent ha d’haver-hi algun bocamoll, en aquest cas bocamolla.
L’Anna Simó hauria estat més bona conferenciant a Prada, amb la boca tancada, almenys en aquest moment de pronunciar dites paraules. Sap perfectament que el tema del cobrament de les pensions, és una de les pors més freqüents que fan servir els unionistes per espantar els jubilats. Si aquests, també són amenaçats amb “petits sacrificis” per una persona que els hi diu que votin “si/si”, no crec que hagi fet un gran favor a la consulta.
Només he analitzat nou frases que aquests bocamolls o bocamolles s’haguessin pogut estalviar, però podria seguir també fins a l’esgotament, ja que n’hi ha un munt, per això demano a tos els bocamolls i bocamolles, que callin d’una vegada per totes.
Moltes vegades com diu el refrany: “Val més callar i semblar ruc, que parlar i confirmar-ho”
