Els mateixos polítics que van negar-se a acceptar un Pla Hidrològic Nacional patrocinat pel PP, tot al·legant que els transvasaments no eren una resposta adient i moderna als problemes de subministrament del llevant mediterrani i que calia respectar el cabal ecològic del riu Ebre, han canviat d’opinió.
La nova consigna és fer creure que part de la responsabilitat d’aquesta falta d’aigua a Barcelona és deguda al malbaratament de recursos hídrics per part del món rural –que és precisament qui primer paga els efectes de les sequeres en forma de sembres d’arròs en sec, de cereals que ni tan sols germinen, de caigudes dels rendiments per hectàrea… – quan, precisament, les terres en conreu estan en retrocés per la falta de pagesos. Com a part d’aquesta estratègia hi figura el projecte que el conseller Llena va llençar fa uns dies per tal de millorar, en un període d’uns set anys, els sistemes de regadiu per fer-los mes sostenibles i moderns. El problema, tal com han denunciat la Unió de Pagesos i els regants del Baix Ter, és que els pagesos es neguen a pagar la factura perquè l’aigua del seu territori acabi a Barcelona. Això no vol dir que estiguin en contra de modernitzar-se, ja que són els primers interessats a fer-ho i cada vegada n’hi ha més que ho han anat fent pel seu compte. El que no accepten es haver-ho de fer de pressa i corrents i amb unes subvencions mínimes només perquè ara convé aigua a Barcelona.
Entre les darreres propostes que han aparegut els últims dies com a alternatives al ja famós minitransvasament de l’Ebre a Barcelona –per molts noms que li donin es tracta d’un transvasament- en destaca la del grup Ecologistes en Acció de Catalunya, que han proposat utilitzar els aqüífers del Besòs i l’aigua de la depuradora del Besòs per tal d’abastir la ciutat. Segons els seus càlculs, amb aquestes mesures i la resta de disposicions que ja s’han aprovat, juntament amb les reserves d’aigua que encara queden als pantans, n’hi hauria d’haver prou per fer front a la crisi sense la necessitat de crear estructures permanents de captació d’aigua de l’Ebre. Per la bona salut de les relacions interterritorials catalanes, tant de bo tinguin raó i, a més, se’ls faci cas.
Nota: Article escrit conjuntament amb Jaume Torres
