L’altre dia llegia al diari que el Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d’interès en l’1 per cent. Aparentment, el preu del diner ha passat d’una taxa del 4,25 a l’1 per cent en vuit mesos. I dic ‘aparentment’ perquè la majoria de ciutadans d’aquest país no l’han notada gaire, la baixada, com a mínim no pas a aquests nivells. Jo personalment, gens ni mica. I és que no acabo d’entendre com funciona això de l’Euribor i la revisió de les hipoteques a casa nostra. Hi ha algú que m’ho pugui explicar, això?
Al Regne Unit tot és més transparent i fàcil d’entendre. La cosa funciona de la següent manera: la majoria d’hipoteques són d’interès variable i això vol dir que CADA VEGADA que el Banc d’Anglaterra revisa, a l’alça o a la baixa, el preu oficial del diner, el tipus d’interès aplicat a les hipoteques TAMBÉ es revisa automàticament segons pertoqui. L’interès oficial puja? La teva hipoteca puja a partir del mateix dia. Baixa? La hipoteca també baixa.
No només això, sinó que com que no existeix l’Euribor a la Gran Bretanya, els tipus d’interès ofertats pels bancs són planerament diàfans: el tipus oficial del Banc d’Anglaterra més un increment a pactar amb el client (que acostuma a ser de menys de l’u per cent). Res més. Un càlcul transparent i un procés de revisió àgil i just. Automàtic, senzill, transparent.
Amb la meva hipoteca amb ‘La Caixa’ hi tinc, però, els meus dubtes, ja que la revisen un cop a l’any en base a un obscur tipus Euribor que ningú, excepte els economistes més entesos, entén ben bé com funciona i què és el que de debò reflecteix. A més, també tinc dubtes sobre com es calcula, encara que la web oficial de l’organisme n’expliqui i certifiqui el procés, la veritat és que si hi va haver dubtes recentment sobre els mecanismes de càlcul i control del Libor (l’equivalent a l’Euribor però al mercat bancari de Londres) per què no n’hi poden haver amb l’Euribor? A mi em fa la sensació que paguem, com passa sovint, justos per pecadors, i que el nivell de risc i desconfiança entre els bancs principals que és el que, al capdavall, reflecteix l’Euribor, l’acabem pagant tots, inclosos els errors i les fallides d’una gent que ha cobrat molts milions, fins i tot quan ensorraven bancs de tota mida i color.
La meva hipoteca la van revisar l’any passat quan l’Euribor ja feia setmanes que anava de baixa, però com que l’Euribor de dos mesos abans encara era elevat, la revisió va ser a l’alça. Concretament, m’esperaven 12 mesos amb una pujada mensual de més de 200 euros. L’Euribor ha continuat baixant i baixant, però això no ha tingut cap efecte sobre la meva hipoteca. I encara ara no sé pas què passarà quan toqui revisió anual, ja que si els interessos comencessin a pujar d’aquí uns mesos, llavors la hipoteca no hauria reflectit aquests mesos de baix interès.
Com ja passa en d’altres àmbits, a Catalunya sovint hem de pagar i callar. I qui gosi qüestionar el sistema, pagarà el doble. I això sense fer esment de la munió de comissions i despeses vàries que els nostres bancs ens apliquen de manera arbitrària i, una altra vegada, poc transparent, i que nosaltres, mesells com som, paguem tot acotant el cap. Fins a quan acceptarem ser l’ase dels cops d’aquest abús i d’altres que fan que la vida al nostre país sigui cada vegada més i més difícil? Fins a quan haver d’aguantar que ens titllin d’insolidaris quan som els que més paguem, començant pel pèssim servei de la RENFE, passant pel peatge de les autopistes i d’altres abusos, i acabant amb el dèficit fiscal? Fins a quan?
