Aquesta setmana, finalment, la Comissió Pactes de Toledo haurà d’encarar la recomanació número 11, és a dir la relativa a l’edat de jubilació. Caldrà veure si el PSOE és capaç de repensar els 67 anys o s’hi encastella. La setmana passada s’enllestiren les números 9 i 8, relacionades amb la lluita contra el frau i amb la gestió del sistema. A grans trets, compartim la importància de les mesures destinades a lluitar contra l’economia irregular, contra qui contracta sense complir amb les obligacions amb la Seguretat Social i també contra qui en fa un ús abusiu. D’igual manera, hi ha coincidències en l’àmbit de la gestió quant a la necessitat d’agilitzar-la, simplificar-la i integrar-la per tal de guanyar funcionalitat i, alhora, incloure-hi les potencialitats dels nous marcs competencials autonòmics que es recullen en els estatuts d’autonomia de segona generació, com és el cas del de Catalunya.
No obstant, Esquerra porta a debat aquesta mateixa setmana a la Comissió de Treball una iniciativa que pretén posar a prova la voluntat (sincera?) del govern quan afirma que la seva preocupació és, a més de la sostenibilitat i la funcionalitat del sistema públic de pensions també la rendibilitat social. I ho fem en relació a la necessitat d’avançar en la conciliació de la vida laboral i familiar.
Avui dia, els funcionaris poden reduir la jornada laboral si tenen fills de menys de 12 anys. Ara, del que es tracta és d’ampliar aquesta garantia al conjunt dels treballadors. No cal dir que es tracta d’un objectiu, d’una inversió, en definitiva, de gran transcendència social, que actua en benefici de polítiques natalistes, d’estímul al foment de l’ocupació de la dona, de cohesió familiar i de desenvolupament personal perquè cerquen objectius d’ús racional del temps i de l’aplicació de la jerarquització dels valors i els interessos personals de cada ciutadà.
Certament, aquest benefici social exigeix per part del ciutadà esforços (per exemple, gestionar una vida personal i familiar a partir d’ingressar menors quanties salarials), raó per la qual allò que se sol·licita és que la reducció de jornada i salari no comporti pagar penyora quant a efectes de jubilació.
El govern parla de la necessitat de dur a terme modificacions en el sistema de pensions per encarar també els reptes de la nova societat. Ho compartim, raó per la qual fa setmanes en la Comissió Pactes de Toledo vam acordar en la recomanació 5 (Adequació de les bases i períodes de cotització) que es puguin reconèixer o afavorir determinades situacions i supòsits en el procediment de càlcul de la pensió, a efectes d’afegir o minorar períodes o bases de càlcul.
Doncs bé, que quedi clar, som davant d’un d’aquests casos singulars, sobretot si tenim en compte les dades que aporten els estudis de l’any 2008 (“Encuesta de la Infancia en España 2008”), en què es fa avinent l’extrema soledat en la qual viu un alt percentatge dels infants en família.
Invertir en conciliació de la vida laboral i familiar aporta beneficis, un univers de beneficis. I de tota mena. Des de la millora de la formació personal i rendiments escolars dels fills fins a la generació d’un plus d’excel·lència de la feina feta pels treballadors a l’empresa.
Doncs si els beneficis són tan evidents, i en bona mesura se suporta sobre la base de la voluntat dels progenitors a reduir els ingressos, no es pot exigir a aquests treballadors que, a més, paguin la penyora d’encarir llurs jubilacions.
